Es Baluard recupera l’obra de Katja Meirowsky, artista, activista i única dona del Grupo Ibiza 59

PalmaEn un món en què sembla que tota la informació està a un 'clic' de distància hi ha encara moltes històries que estan a l’espera de ser descobertes, investigades i reivindicades, molt especialment amb relació a dones que en segles i dècades precedents han teixit trajectòries que han estat ignorades. I en l’àmbit de l’art modern i contemporani són nombrosos els exemples que en els darrers anys s’han recuperat. Un dels darrers és l’artista alemanya Katja Meirowsky, l’única dona del cèlebre Grupo Ibiza 59 del qual formaren part artistes com Erwin Broner, Hans Laam o Antonio Ruiz. Ara el museu Es Baluard li dedica una exposició retrospectiva amb què exhibeix per primera vegada gran part de la seva obra, “molt difícil d’encaixar en el que ha estat el vocabulari i la gramàtica d'història de l’art fins ara”, segons els seus comissaris. A més, aquesta mostra serveix també per fer un recorregut per la trajectòria vital d’una dona que va participar activament en la lluita contra el feixisme abans i després de la Segona Guerra Mundial. 

“Tot va començar quan preparàvem l’exposició de Rafel Tur Costa, que em vaig adonar que hi havia una dona que de vegades apareixia i d’altres no quan es parlava del Grupo Ibiza 59”, ha explicat Imma Prieto, una de les comissàries de l’exposició i exdirectora d’Es Baluard, “i em vaig quedar amb la idea de fer una recerca que al principi va ser complicada perquè hi havia molt poca documentació”. De fet, l’altre comissari de l’exposició, l’eivissenc Bartomeu Marí, tampoc no en tenia gaire informació fins que Prieto el va convidar a formar part del projecte de recerca. “A poc a poc hem anat trobant testimonis que ens han ajudat no només a localitzar la seva obra sinó a contextualitzar-la”, ha afegit Marí, qui ha definit Meirowsky com una “artista que era avantguardista, però que no volia ser moderna”, ja que no “combregava amb la idea que el progrés i la modernitat van de bracet”. De fet, tota l’exposició s’articula al voltant d’una dicotomia, segons han definit els comissaris, que és l’enfrontament de la natura i la cultura, “entesa, d’una manera negativa, com l’acció de l’home que destrueix”. I és que l’obra d’aquesta artista nascuda a Alemanya l’any 1920 no es pot desvincular de la seva experiència personal. 

“Va ser una persona especialment activa en moments molt durs del segle XX”, ha relatat Imma Prieto, “que va formar part de grups clandestins de lluita antinazi, com expliquen diferents documentals, i que l’any 48, quan encara vivia a Berlín, va fundar amb el seu marit el cabaret Die Badewanne, on es traslladava també tota aquesta atmosfera ideològica, de manera corrosiva i aspra, gens innocent”. L’actual directora de la Fundació Antoni Tàpies, a més, ha volgut assenyalar que “no sabem què hagués dit o fet Meirowsky en relació amb Palestina, però sabem que alguna cosa hagués dit o fet, la seva lluita per la llibertat i la igualtat, amb relació al que s’està fent contra els palestins, no hauria estat en silenci”. 

L'holocaust i el pes de la memòria

Va ser l’any 1953 quan l’artista alemanya es va establir a Eivissa i els paisatges i l’ambient de les Pitiüses es reflecteixen en algunes de les obres que hi pintà durant els quasi 50 anys en què va residir a l’illa. “Ella fuig de la ciutat i de l’horror, d’alguna manera”, ha explicat Bartomeu Marí, “i arriba a una Eivissa que considera pròxima al paradís, que encara no estava urbanitzada i on gairebé no hi havia ni cotxes ni carreteres”. Tanmateix, però, la seva obra reflecteix en tot moment que “no és possible escapar del pes de la memòria”, segons ha sentenciat Imma Prieto. I és que el punt de partida de l’exposició són algunes de les primeres obres que l’artista va fer quan encara residia a Alemanya i on apareixen des dels murs dels camps de concentració fins a les siluetes de les víctimes a punt de ser executades, unes imatges que si bé no va viure en primera persona –tot i que el seu marit sí que va passar per un camp de concentració– van marcar definitivament la seva obra i la seva perspectiva envers el món que l’envoltava.