Es Baluard reunirà Miró i Robert Wilson al voltant d’Ubú i l’art contra la barbàrie

PalmaConsiderava Joan Miró que en l’obra Ubu roi d’Afred Jarry hi ha “un gran humor i gran poesia”, com va escriure l’artista català. Eren unes connotacions que volia per a les seves obres, humor i poesia, i no només per a les que treballà a partir de l’obra teatral que Jarry va estrenar el 1896. Així ho deu considerar també el dramaturg, director de teatre i escenògraf nord-americà Robert Wilson, un dels més celebrats a l’actualitat per la seva sensibilitat innovadora, qui ha fet una peça sonora específicament per a Es Baluard per acompanyar –amb humor i poesia– el conjunt mironià d’Ubu. Serà per a l’àmbit d’entrada a l’exposició Personae. Màscares contra la barbàrie, però se sentirà per tot l’espai de la mostra, que, comissariada per la directora del museu, Imma Prieto, farà una lectura en clau compromesa i crítica de la col·lecció d’Es Baluard. La nova mirada als fons artístics del museu de Palma s’inaugurarà el 25 de novembre.

En tres àmbits

La mostra Personae vol recollir, a través de les obres d’Es Baluard, algunes de les reaccions humanes i socials en temps de grans conflictes. Així, com afirma Imma Prieto, “focalitzam aquesta mirada a la col·lecció en l’element simbòlic de la màscara, perquè és en moments de censura i de barbàrie que cream un alter ego per poder parlar i sobreviure”.  

Anticipa la directora del museu que l’exposició estarà dividida en tres àmbits. Serà en el primer d’aquests àmbits on Es Baluard reunirà tot el món d’Ubú, Joan Miró i Robert Wilson. Es tracta del conjunt d’obres que sobre Ubú va fer Joan Miró i va anar adquirint l’editor Pere A. Serra, unes peces que ara són propietat del Govern balear i estan dipositades al museu. Tres carpetes de litografies, dibuixos preparatoris, obres sobre paper i fotografies s’exhibiran molt a prop dels ninots Le Chien d’Ubu i L’Abanderat –que varen ser de la Col·lecció d’Art Serra– i les figures del pare i la mare d’Ubu que arribaran de la Fundació Joan Miró de Barcelona. 

S’ha de recordar que el conjunt de titelles i dibuixos preparatoris els va fer Miró per a Mori el Merma, obra teatral de la companyia La Claca, amb Teresa Calafell i Joan Baixas, que relacionava Ubu amb Franco i la dictadura franquista. Mori el Merma va tenir la seva estrena mundial al teatre Principal de Palma el 1978. “Ens semblava interessant que, 40 anys després, un artista contemporani com és Robert Wilson rellegeixi Miró i, alhora, Jarry”, diu la directora. La peça sonora de Wilson, que s’espera que sigui l’inici d’una col·laboració més llarga, és un loop de cinc minuts durant els quals se sent un text escrit i llegit per ell, mesclat amb un esbojarrat món on conviuen animals de granja amb el so del trànsit i l’ambient musical de cabaret.

El segon àmbit de Personae, dedicat al cos, la memòria i el fragment, arranca als anys 50 del segle XX, a una postguerra mundial que no només va dur l’informalisme com a llenguatge, sinó a un trencament plàstic de la indentitat. “Llavors i ara, per poder-se acostar a una realitat es fa a través del fragment”, observa Prieto, qui ha seleccionat per a aquest àmbit des d’alguns plats de Picasso fins a l’obra del jove artista menorquí José Ángel Sintes. De fet, aquesta revisió de la col·lecció vol ser una mirada transversal a través de successives generacions que, en un grau o un altre, s’han hagut d’enfrontar i han reflectit la vulneració dels drets humans. 

El tercer àmbit de la mostra torna al cos però per fer-ne una lectura des del gènere i la identitat. “Aquí podem partir dels anys 60, amb les lluites feministes per fer una reflexió sobre l’individu que ens permet acostar-nos a temes d’actualitat: el mateix feminisme i els col·lectius LGTBI, qüestions que, després de dècades de lluita pels seus drets, encara creen rebuig i constants accions de maltractament”, diu Imma Prieto. En aquest àmbit, es trobaran obres de Susy Gómez, Marina Abramovic, una caixa de llum de Daniel García Andújar, de Miriam Cahn, de Bel Fullana i, entre molts altres artistes, d’Esther Ferrer, de qui s’exhibirà Elle était là, peça única propietat del museu.

La directora d’Es Baluard afirma que ha necessitat temps per familiaritzar-se amb la col·lecció, “perquè sol ser difícil trobar un fil conductor, ja que els criteris de compra d’obra canvien segons els gestors”. No obstant això, apunta que, a vegades, una bona peça et dona peu a ordenar la col·lecció. Confessa Prieto que les obres El món d’Ubú de Joan Miró són les peces que l’han guiada a l’hora de pensar l’exposició. En línies generals, Personae. Màscares contra la barbàrie, “vol plantejar l’estudi de les màscares i l’alter ego, la subjectivitat, el paper del cos, individual i col·lectiu, l’espai, i la llibertat que donen les màscares. Per això, l’Ubú mironià obre el camí d’aquesta nova revisió de la col·lecció ”, comenta. A més, l’exposició es complementarà amb un cicle de performances que, comissariat per Tolo Canyelles, durà artistes com Esther Ferrer, Susy Gómez, Itziar Okariz i El Palomar a reinterpretar la col·lecció. 

D’aquí a final d’any 

Personae. Màscares contra la barbàrie no és l’única exposició que té previst inaugurar Es Baluard d’aquí a final d’enguany. Abans de la revisió dels fons del museu, del 22 d’octubre s’inaugurarà una mostra de Rogelio López Cuenca, referent en el món conceptual, que vol servir per pensar el turisme i l’impacte de la seva acció en el territori balear, sobretot a partir de la imatge que s’ha venut del paisatge. S’ha de recordar que Es Baluard, durant aquests mesos, també ofereix les obres d’Elena del Rivero –L’arxiu de la pols: An Ongoing Project–, i de Lara Fluxà, MALC. Pensar el peu, moure l’entorn.  

Un museu per al públic local

Ara que comença un nou curs, Imma Prieto fa balanç i confessa que segurament l’any passat va signar els pitjors números de la història d’Es Baluard, “però estàvem en pandèmia”. Explica que “tota la càrrega de sous de l’equip surt del pressupost. També ens hem de fer càrrec del complex històric… Ha estat un any molt difícil. La part política ho entén, i fa feina per revertir la situació, però s’arriba on s’arriba”, lamenta. Insisteix que la comunitat política hauria d’entendre que, si es pot fer bona feina des d’Es Baluard, altra gent també té feina. “L’àmbit cultural és un ecosistema, i n’hem de tenir cura entre tots”. 

“En canvi, puc dir que ara hem signat els millors de la història d’Es Baluard pel que fa a programes públics, cada activitat que hem fet ha tingut una participació fantàstica”, celebra. Reconeix que el públic estranger, el que dona el turisme, és important per al museu. Però Es Baluard, opina, no s’hi pot centrar: “El públic local és imprescindible. Aquest museu és públic, la gent se l’ha de sentir seu, perquè és de tots”.