La banalització del drama
CuinerDeia Freddy Heineken, magnat de la celebèrrima botella verda holandesa, que per ser ric s’han de tenir molts doblers o molts amics. No he estat mai gaire devot dels adoradors del vedell d’or i, pel que fa a l’amistat, sempre he pensat que, el pes ponderal, cal posar-lo en la qualitat, mai en la quantitat. Aquest tipus de plantejament vital fa que les alegries i tristeses dels pròxims siguin viscudes amb emoció vertadera, real, nítida, fora filtres...
Fa pocs dies, un amic va enterrar la seva esposa a causa d’un càncer fulminant. Ells eren -són encara- una parella molt enamorada, que gaudia dels petits plaers que la vida ens vol donar cada dia d’una manera franca i lúdica, que sempre m’ha fet una sana enveja. Ara, com em digué ell l’altre dia, ella ja no hi és, i toca aixecar-se sobre les cendres dels trenta anys que aquesta gran història d’amor ha deixat; perquè ella ho voldria així i també perquè la filla que comparteixen ho necessita i s’ho mereix.
El càncer, les malalties greus en general, vistes des de fora, representen un neguit, una por, una amenaça, fins i tot un ball d’estadístiques. La realitat propera ens mostra milers de casos de patiment individual, però també familiar. Els qui han viscut el dolor associat a les malalties oncològiques, ja sigui en primera persona o com a acompanyants del pacient, solen manifestar sempre la calidesa, el conhort, el suport... en definitiva, la bondat humana que els han fet sentir els professionals sanitaris i les organitzacions que interaccionen amb aquesta maleïda malaltia.
La medicina i la farmacologia han realitzat avenços titànics en les darreres dècades en la lluita contra el càncer, millorant substantivament el pronòstic per als diagnosticats. La naturalesa humana, capaç sempre del millor però indefectiblement també de la pitjor baixesa, mostra la seva cara més vil amb els nombrosos impresentables que pesquen dins la desesperació. Proliferen com bolets verinosos els gurus de la pseudociència que ofereixen esperances, normalment a preu de canari jove, a una pobre gent que sent que no li queda res per aferrar-s’hi.
Alimentació i hàbits saludables són les recomanacions preventives que la comunitat científica sol fer-nos. No manquen tampoc els que, pujant a aquest carro, entren dins la demagògia més barroera, com un local de Palma que aquests dies oferia els seus productes amb una pissarra al bell mig del carrer que retolava “¡menú ecológico, comida contra el cáncer!”. Una banalització del drama que suposa aquesta malaltia no pot ser utilitzada mai per a la promoció empresarial, fer-ho desproveeix de valor i sentit la infinitat de beneficis reals que segur acompanyen la producció ecològica. La humanitat, el seny, la raó i la ciència són el camí, per llarg i dur que sigui. Salut i ànim per a tots els afectats!
