Música
Cultura09/09/2017

Band of Horses, enamorar-se del paio dur

El grup de Seattle omple la Sala Apolo en un concert en què recorden les víctimes del 17-A

Marta Terrasa
i Marta Terrasa

BarcelonaDesprés del concert d'aquest divendres a la Sala Apolo, les paraules de Robert Plant esdevenen un mantra: "Gràcies a Déu per un grup com Band of Horses". Els de Seattle van encetar l'actuació amb 'Dull times / The moon', del seu darrer disc, 'Why are you OK'. Des del primer minut, Ben Bridwell i companyia van fer-se seu l'escenari amb mirades de complicitat, salts i somriures de dents torçades, mentre estiraven el coll per cantar els cors de temes com 'Ha'g –també de l'últim disc– o 'Can't hardly wait' dels Replacements.

L'energia invertida no quedava reflectida en el so, una injustícia gairebé poètica quan veies les gotes de suor que amaraven els músics. No va ser fins al country dolç de 'Throw my mess' quan per fi la veu de Bridwell començava a desprendre's del so metàl·lic que l'obscuria. Tot i que els problemes de so reapareixerien ocasionalment al llarg del concert, no van eclipsar l'actuació. Band of Horses són capaços de signar balades tan delicades com 'St. Augustine' –del seu debut 'Everything all the time'– o la celebrada 'No one's gonna love you'; però també s'envalenteixen amb el country de bar vingut a menys d''Older' o el rock de tall més clàssic de 'Casual party' i 'NW Apt'.

Cargando
No hay anuncios

Sota la promesa –complerta de sobres– de tocar també temes antics, Band of Horses van engrescar els assistents en un concert amb les entrades exhaurides i que feia tremolar el terra amb temes com 'Laredo', que havia de ser el colofó d'un pretès final que el mateix Bridwell confessava "fals", perquè volien seguir tocant. Una nit en què van regalar moments de complicitat a sobre i sota de l'escenari, com amb el final trepidant al piano de 'The general specific' a càrrec de Ryan Monroe, sobrat de talent i química amb Bridwell, o la capacitat per fer que bona part dels assistents respongués als seus estímuls a estones amb els ulls tancats i el coll lleugerament de costat, i d'altres saltant i esprement les cordes vocals. Un concert musculós, a camí entre les carreteres polsegoses i les festes de fi de curs on balles fregant la parella per primer cop.

"Barcelona, sabem que heu passat uns moments molt durs, rebeu el nostre amor. Això és per vosaltres!", va exclamar Ben Bridwell abans de tocar l'èxit 'Is there a ghost'. Només una cançó com 'The funeral' és capaç de tancar un concert com el de Band of Horses i no fer-ho amb una nota melancòlica; deu ser per aquelles guitarres que esquincen qualsevol traç de tristesa. Una dualitat que resumeix l'essència del grup de Seattle. Que bé que hi hagi una banda com Band of Horses, sí.