22. La banda de sicaris de Simon Sabiani a Barcelona

BarcelonaSimon Sabiani és un nom llegendari entre les bandes de sicaris i assassins a sou dels anys 40, que han inspirat no poques pel·lícules i polars francesos dels anys 50 i 60. Nascut a Còrsega l’any 1888, la seva evolució política fa vertigen: heroi de la Primera Guerra Mundial, on va perdre un ull, va ser condecorat amb la Legió d’Honor en el mateix camp de batalla –fet poc habitual– per les seves arriscades heroïcitats. Acabada la guerra, va començar a militar en partits d’esquerra: primer la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), després el Partit Socialista, més endavant el Partit Comunista (PCF) i al final el Partit d’Acció Socialista (PAS) que havia fundat ell mateix. Però l’any 1936 va passar a l’altre extrem i va militar en el Partit Popular Francès (PPF) d’ultradreta de Jacques Doriot, que també provenia del PCF. L’evolució de Sabiani és molt similar a la de Doriot.

Durant el període col·laboracionista, Sabiani va arrenglerar-se amb Pétain, i a partir del mes novembre del 1942 amb Laval, fins a situar-se en un espai pròxim al filonazisme, exactament com Doriot. Va formar una banda de sicaris, assassins a sou i gàngsters que tenia terroritzats tant la població com els seus adversaris polítics, amb base a Marsella. Durant aquells anys, Sabiani era a Marsella el que Al Capone havia sigut en el Chicago dels anys 30. Els homes de Sabiani van matar molta gent, el més famós dels quals fou el ministre del Front Popular Marx Dormoy, el 26 de juliol del 1941 a Montélimar.

El contraespionatge francès a Barcelona va seguir de prop la pista de diversos homes de la banda de Sabiani que s’havien establert a la capital catalana l’agost del 1944 fugint dels gaullistes, maquis i resistents que els volien veure morts. Eren cinc: Roger Mouraille, Henri Émery, Simon Nicolai, Adrien Puteaux i de Carpentri, mentre que Blas Lamoglia, de nacionalitat espanyola, feia d’enllaç de la banda entre Marsella i Barcelona.

Als arxius de Vincennes es conserven desenes d’informes en què es detallen els moviments de tots aquests homes a Barcelona. El primer que van fer va ser posar-se a les ordres de Pierre Héricourt i l’SNF, que els va facilitar tota mena de contactes, i els va posar al servei de l’Abwehr de Barcelona a través d’un agent francès anomenat Grégoire, que els feia d’enllaç entre Perpinyà i Barcelona. El lloc de reunió era el Bar Foot-Ball, del número 80 del carrer Vilamarí, que un dels seus membres, Simon Nicolai, acabava de comprar amb els diners de les extorsions que cometien. La tapadora d’aquella compra era la seva dona, una marsellesa que es deia Laure Cauvin Cellaguier.

Simon Sabiani, condemnat a mort en rebel·lia, primer va fugir a Itàlia i després a l’Argentina, però l’any 1956 va tornar a Europa i va instal·lar-se a Barcelona amb un altre nom: Pedro Multedo. Hi va viure pocs mesos perquè hi va arribar malalt. Va morir el 29 de setembre del 1956 a la clínica de Nostra Senyora de Lourdes (Torrent de l’Olla, 14). La seva mort no fou coneguda per la colònia francesa fins molt de temps després, per la confusió amb l’àlies que Sabiani va utilitzar en el seu retorn.

Al capítol 23, 'Periodistes col·laboracionistes a Barcelona: Fernand-Joseph Sautès i la Unión Latina'