Guerra bruta colonial a ritme de jazz

Johan Grimonprez ha teixit un vibrant documental històric sobre el cop d'estat que va patir el govern de Patrice Lumumba a la República del Congo, amb la Guerra Freda en el rerefons. L’autor dimensiona els fils que unien els somnis de fraternitat i federació a l’Àfrica postcolonial (o hauríem de dir neocolonial?) amb les lluites polítiques i les expressions culturals afroamericanes compromeses amb els drets civils en uns Estats Units on les lleis encara discriminaven la població negra. I, de passada, amenitza l’exercici de memòria colonial amb peces de Louis Armstrong, John Coltrane o Miles Davis.

Banda sonora para un golpe de estado té un muntatge cuidadíssim de materials d’arxiu i fonts textuals citades amb rotunda concisió i postproducció àgil, entre grafismes atractius que piquen l'ullet a línies de disseny emblemàtiques dels discos de l'època. Grimonprez recobreix la seva lliçó d’història amb un embolcall formal atractiu, però és molt contundent a l’hora de denunciar els horrors del racisme i les clavegueres dels serveis d’intel·ligència que maten en nom dels interessos nacionals. El protagonisme de la música contribueix a allargar el film (150 minuts), però arrodoneix l’experiència estètica i facilita la immersió en el passat. Alguns gestos de muntatge poden semblar una mica frívols quan s’està parlant d’espolis, magnicidis i conflictes armats sagnants, però potser la ironia o el sarcasme són respostes comprensibles quan s’afronten realitats massa vergonyoses.