'Les bàrbares': Una comèdia lleugera com les bombolles de sabó

El moviment Me Too, nascut el 2006 com una campanya de conscienciació contra els abusos sexuals i la cultura de la violació de les dones, va ser també el desencadenant de l’empoderament de la dona a la recerca de la igualtat i el desmantellament de la societat patriarcal que, durant tant i tant de temps, els havia robat el més preuat: el poder de decidir. ¿El van tenir la Susi, la Carmen i l'Encarna, aquest poder? Tres amigues de tota la vida que pentinen cabells blancs a la cinquantena tot mirant la seixantena i ben marcades per la maternitat. A instàncies de les últimes voluntats d’una amiga més jove, la Bàrbara que inspira el títol, s’han reunit al bar d’un hotel per reflexionar sobre quines decisions les han configurat com són.

Elles representen tres perfils amb els quals, de ben segur, moltes de les futures espectadores se sentiran identificades o reflectides. La Carmen és arquitecta i ha consagrat a la seva professió els millors anys de la seva vida; la Susi va deixar una possible carrera de pianista per casar-se amb un home ric que li ha donat una folgada vida sense treballar; i l'Encarna és una mestra casada i bolcada en els seus nets. Tres vides i una amistat que resisteix el desacord i fins i tot l’enfrontament al servei d’una comèdia lleugera com les bombolles de sabó, amb un final que paradoxalment reforça les idees més clàssiques sobre l’instint maternal i subverteix qualsevol plantejament feminista.

Les bàrbares és una comèdia bilingüe ben dialogada i molt ben dirigida per David Selvas que, com és habitual en els seus projectes, introdueix frases musicals. En aquest cas són cançons dels anys 70 interpretades per Berta Gratacós als teclats: des del Porqué te vas de Jeanette al Me olvidé vivir de Julio Iglesias passant per l’himne feminista Yo no soy esa amb el qual Mari Trini avançava la revolta feminista als anys 70.

Francesca Piñón té el paper més ben vestit i sap com exhibir-lo. L'actriu és, a més, qui enriqueix la conversa amb un humor eficaç. Fantàsticament desimbolta, Maria Pujalte interpreta l'amiga pija tot barrejant castellà i català. Una solvent Cristina Plazas té el paper menys agraït. D’aquesta comèdia ningú en sortirà sabent res de nou, però haurà passat una estona entretinguda. I això, em penso, és el que es buscava.