Barcelona, abric dels músics de jazz illencs

PalmaBarcelona i Palma no són ciutats comparables, i encara menys quan és per parlar de l’escena del jazz. Les dimensions, els espais on actuar, la diversitat cultural, la facilitat de connectar i contactar amb altres músics i el fet de ser, ja, a la Península, fan que la capital catalana sigui per molts músics la seva base d’operacions; és així, especialment, durant els anys d’iniciació i d’activitat més intensa dels instrumentistes. Després, alguns hi queden, altres tornen a la seva illa i altres proven d’anar-se’n a altres ciutats. Hi ha decisions que es prenen per motivacions que són únicament personals, però tots els que han parlat amb l’ARA Balears coincideixen en una cosa: l’escena jazzística de Barcelona enganxa i atrapa. Per això, els que aposten totalment per viure de la música consideren que és indispensable tenir un peu a Barcelona, encara que no s’hi visqui.

La majoria es formen al Taller de Músics, al Centre Superior de Música Liceu o a l’Escola de Música de Catalunya (Esmuc). Ja són unes quantes les fornades d’instrumentistes illencs que s’han graduat a Barcelona. Els més grans ara just passen la trentena. Entre ells, hi ha un dels menorquins més internacionals, Marco Mezquida (piano); els mallorquins Toni Vaquer (piano), Pep Garau (trompeta), Teo Salvà (bateria), Tomeu Garcies (trombó), Llorenç Barceló (piano) i Miquel Àngel Rigo (saxofon); i l’eivissenc Joan Carles Marí (bateria). Els més joves són els mallorquins Enric Fuster (bateria), Carles Medina (saxofon), Joan Garcies (contrabaix), Toni Mora (piano) i Maria Antònia Gili (trompeta); així com l’eivissenc Pere Navarro (trompetista). Les veus de Joana Gomila, Clara Fiol i Júlia Colom també s’han cultivat a Barcelona, i de la formació jazz han optat per experimentar amb la música d’arrel.

Un peu a cada banda

En el marc del Palma Jazz Festival, el Teatre del Mar acollia el concert del Pep Garau Sextet divendres passat. Damunt l’escenari, hi eren Garau, els germans Garcias, Fuster, Rigo i Jaume Riera. Garau fa un any que s’ha instal·lat al nord de Mallorca, després de passar-ne 12 a la capital catalana: “Vaig anar a Barcelona amb una mica d’innocència. Era on podia estudiar la música que m’interessava i era a prop de casa. Un pic allà, hi descobreixes una escena fantàstica per als músics, ja que és molt fàcil satisfer la nostra necessitat de tocar perquè hi ha molts espais, molts altres músics i cada dia és bo per fer un concert o anar-lo a veure”, diu el trompetista. Cada setmana o cada dues, agafa un avió per anar a fer bolos. Ho fa el trompetista eivissenc Pere Navarro, que fa quatre anys que ha tornat a Eivissa, però assegura que quan va a Barcelona s’hi sent com a casa. Col·labora en diferents projectes, i allunyar-se de l’efervescència de la Ciutat Comtal li ha permès concentrar-se més profundament en els seus projectes. El bateria i professor associat del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (CSMIB), Teo Salvà, fa vuit anys que tornà a Mallorca, però no ha abandonat mai els vincles que varen sorgir durant l’etapa d’estudiant. Posant la mirada a Mallorca, no deixa de mencionar els seus grans referents: el guitarrista Toni Miranda i el bateria Jaume Ginard.

El contrabaixista Joan Garcies assegura que és important tenir clar que “és necessari tenir un peu a cada banda”, i percep Barcelona com el “bressol del jazz a l’estat espanyol”, tot i que cada vegada hi ha “més ciutats que despunten”, com Màlaga. Així mateix, la proximitat de Barcelona amb les Illes, i la qualitat, els recursos i la diversitat en relació amb l’ensenyament –des de masterclasses de músics internacionals fins a varietats estilístiques– són alguns dels elements claus que fan que els illencs triïn aquesta ciutat per formar-se i créixer professionalment. El saxofonista Carles Medina hi va arribar “sense gaires expectatives”, diu, però hi va descobrir “una escena molt sana i de molta qualitat”. Des del seu punt de vista, Barcelona és un “gran lloc on anar, absorbir-hi coneixement i tornar a casa per transmetre’l”.

Marco Mezquida és un dels que ha quedat a Barcelona: “Pots ser un músic absolutament profund i creatiu sense sortir de l’illa, però el nivell de connexió amb altres músics o circuits no serà tan enriquidor”, opina. Les possibilitats que li ofereix la capital catalana són moltíssimes, començant per les relacions que després li permeten arribar a altres països. A més, celebra que hi hagi tanta gent que hi vulgui estudiar: “Això demostra la importància de les escoles de música i de la formació durant la infantesa i l’adolescència”. El bateria Joan Carles Marí fa 13 anys que hi viu, tot i arribar-hi “per casualitat”: “Descobrir l’escena musical que hi havia, no només de jazz, va ser al·lucinant”, assegura.

Un revulsiu per a l’escena a Mallorca

Enric Fuster fa set anys que va instal·lar-se a Barcelona i no té pensat moure-se’n, perquè l’estructura de l’escena de jazz i la intensitat que la caracteritza li facilita entrar en diferents projectes constantment, enriquir-se, professionalitzar-se. La falta de circuit a Mallorca, diu, és “una de les raons per les quals molts decidim quedar a Barcelona”. Ara bé, “els músics de l’illa són boníssims i això també és un bon motiu per fer-hi feina”. Tornar a casa per actuar-hi “és un plaer”. Tots coincideixen amb ell. Garau diu que a Palma falta l’ambient del Raval, però que entre els músics que viuen amb una cama a cada lloc i les fornades d’instrumentistes que comencen a sortir del CSMIB el panorama està canviant. De fet, Fuster ha aconseguit que, enguany, se celebri la primera edició de l’Alaró Jazz Festival. A Portocolom, fa sis anys que es fa l’A jazz de mar, un festival que és un espai de trobada entre músics illencs i de fora. Enguany, la cantant, violinista i compositora calvianera Sinead Cormican –graduada de violí clàssic al Liceu i ara estudiant de cant jazz al CSMIB– hi ha enregistrat el seu primer disc en directe, Sang. A més, juntament amb l’Aula de Música del municipi, s’organitza un campus de jazz per a músics joves. El Festival Mallorca Jazz sa Pobla també ha fet escola amb la Travelling School Play Jazz, que fa setze anys que està en marxa. El millor de tot, assegura Garau, és que “cap d’aquests músics mira pel seu benefici propi”. La intenció de tots és crear una família musical, comunicar-se, connectar-se. L’admiració entre uns i altres és mútua i compartida (no deixen de citar-se entre ells). “Quan vaig arribar a Barcelona, vaig descobrir una escena de molta qualitat i molt sana, respectuosa i humana”, diu Cormican. Això s’està traslladant a Mallorca i, segons la cantant, “aquesta admiració comuna és una de les millors coses del jazz”.