Antoni Torrens: "Els de Barcelona ja no ens necessiten per fer la festa de sa Pobla a Gràcia"

PalmaL'activista cultural pobler Antoni Torrens va rebre el premi Joan Amades per la seva tasca en l'àmbit de la promoció i difusió de la cultura popular illenca. Respon a l’ARA Balears des de Barcelona, on ha passat el cap de setmana per gaudir de la festa de sa Pobla a Gràcia envoltat de caliu, foc, xeremies, música i gent. Dissabte, 29 de gener, va fer 85 anys. 

Dijous, 27 de gener, vàreu pujar a l’escenari del CAT per recollir el premi Joan Amades. Què en pensau, d’això? Us va fer il·lusió? 

— És que, quan vaig saber que em donaven el premi, vaig quedar molt sorprès. Amades sempre havia estat un referent. Record quan, amb Alexandre Ballester, consultàvem els seus llibre i pensàvem com podríem millorar sa Pobla a partir de la cultura popular. Que la Fundació et reconegui la feina -perquè, encara que jo sempre m’hagi divertit amb tots els projectes, no deixa de ser molta feina- és meravellós i d’agrair. 

Recordau quan vàreu començar a interessar-vos per la cultura popular? 

— Això passa sense que te n’adonis. A sa Pobla passava molt de temps al celler dels meus padrins. Sempre anava a berenar i la gent feia gloses, i m’animaven a fer-ne. Vaig créixer en aquest ambient. És ver que, en un moment dat, vaig adonar-me que a la cultura popular l’estàvem tergiversant.  

Què voleu dir? 

— Perdia moltes coses de la seva essència. Hi havia molta facilitat per introduir coses foranes al nostre dia a dia. La feina que vam començar a fer va provocar una embranzida del ball a les places i també dels xeremiers. El 2021 va fer 26 anys que fèiem la Trobada de Xeremiers i Fira de Luthier a sa Pobla, i que reuneix xeremiers d’arreu dels Països Catalans i Europa. Vam començar que eren 30, i n’havíem d’anar a cercar a fora perquè els que hi havia eren tan grans que no podien venir. Avui dia hi ha uns 700 xeremiers censats. La cultura popular és la saba de la cultura, perquè és la que surt del poble. S’adapta a ell. És clar que ha d’evolucionar, però el que no pens que s’hagi de fer és agafar coses de fora en detriment de les nostres coses de dins. I és necessari generar interès en la nostra cultura a tots els que venen de fora, que a Mallorca són molts. 

I ara és un bon moment per a la cultura popular? 

— Tenim molt mal de fer resistir a ser nosaltres mateixos. Ja no es reivindica el siau qui sou que deia el poeta. Només fa falta mirar els mitjans de comunicació: quants n’hi ha en la nostra llengua? Quants s’acosten al poble en català? Si volem ser qui som, haurem de fer esforços per cuidar la nostra manera de ser, el que ens defineix, la nostra part de món. I això no vol dir, per res, tornar enrere. 

Estau content amb la feina que fa el jovent amb relació a les festes populars? A sa Pobla, per exemple, fa uns anys que existeix Sa Negreta, un col·lectiu que fa feina per engrescar la gent a gaudir dels elements més particulars, propis, populars i genuïns de la festa de Sant Antoni. 

— Pens que tenim molts de joves compromesos. A tots els pobles hi ha grupets que s’espavilen i fan feina i es mouen. Només fa falta mirar què ha passat amb els dimonis de foc: no eren ningú. Vam començar el 98 i no n’hi havia a quasi cap poble. Quan es va començar a conèixer, tothom volia dimonis de foc. Ara hi ha gairebé una colla a cada poble.  

Pensau que el coronavirus haurà fet mal a l’entusiasme d’aquests joves, i de la gent en general, a l’hora de fer propostes i mantenir viu el caliu de, per exemple, festes com Sant Antoni? 

— Vist el que vaig veure ahir vespre, no. I el que va passar a sa Pobla dia 16 de gener, tampoc. Ahir hi havia moltíssimes persones pel carrer gaudint. En alguns llocs, grups de gent van muntar el seu fogueró. La festa marxa. La gent l’estima. 

Les festes de sa Pobla a Gràcia tenen vida pròpia, ja? 

— Els de Barcelona ja no ens necessiten per res. Hi ha gent que ho ha vist tota la vida: enguany ha fet 30 anys que es fa. D’aquests, en fa 27 que feim un sopar d’arròs brut, sempre ve en Tomeu Quic (de Can Quic, de sa Pobla) a fer-lo. Per culpa de la pandèmia, enguany no ha vingut cap dels poblers i mallorquins que érem en aquell dinar. Ara bé, els catalans no han volgut quedar sense arròs, i en van fer un per a més de 80 persones. Una anècdota així ens diu que no ens necessiten, que aprecien i estimen aquesta festa. Sense nosaltres la faran igual, però jo sempre he lluitat perquè es conservi el nom original: sa Pobla a Gràcia. D’aquesta manera s’entén d’on ve i és més concret. 

De tot el que heu fet, què us enorgulleix més? 

— Tot. Tot el que he fet ho he fet perquè és la meva manera d’estimar. Em divertia, em sentia identificat: gegants, xeremiers, dimonis de foc... A sa Pobla feim un taller de màscares de dimonis i venen més de seixanta nins. Sempre m’ha interessat fer coses per als infants, perquè creixin coneixent les coses que són nostres i que, en tornar grans, passada l’adolescència, sempre hi tornin i ho recordin. Aprecii molt els infants. 

Parlant d’infants… Vós, dissabte, vàreu fer 85 anys. Molts d’anys!  

— Gràcies. Els anys passen més a poc a poc del que es diu, si fas coses. Passen aviat quan no tens res a fer. Jo continuaré fent feina fins que el cos aguanti. M’agradaria caminar més falaguer, això sí. Vull veure créixer els nets, i esper que tinguin una vida tan plena com la que he tingut jo.