¿Barcelona té motius per ser una ciutat insatisfeta?
Un debat organitzat per Fundació Barcelona reflexiona sobre com pot avançar culturalment la capital catalana
BarcelonaSer una ciutat insatisfeta té, segons el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, certs avantatges. "Barcelona és una ciutat insatisfeta, i això té una part positiva. No ha tingut ningú que la protegís ni l'empenyés, i això ha fet que sigui una ciutat feta a si mateixa que ha aprofitat les oportunitats, s'ha convertit en una ciutat-laboratori, que experimenta, oberta al que és nou, perquè necessita estar a l'avantguarda del món", ha assegurat Martí durant el debat que ha organitzat aquest divendres al migdia la Fundació Barcelona a l'Ateneu Barcelonès, i que ha moderat la directora de l'ARA, Esther Vera. "No n'hi ha prou sent laboratori, també ha de promocionar allò que surt del laboratori, servir de plataforma", assegurava Xavier Bru de Sala, patró de la Fundació Barcelona.
Martí ha insistit en el fet que la ciutat ha de ser node d’una xarxa creativa d’associacions, entitats i equipaments innovadors. Ara bé, ¿això vol dir que ha d'oblidar les grans institucions o grans equipaments? "No crec que el pes de la tradició ens freni, sinó que Barcelona té el compromís de fer avançar la cultura; no ha de ser la ciutat que ha de tenir el gran teatre nacional o el gran museu nacional, sinó que ha de ser una altra cosa. El projecte del Museu Nacional d'Art de Catalunya és un dels projectes més importants de la cultura catalana. ¿Ha de ser un gran museu enciclopèdic o poden pensar en clau del segle XXI, trencar amb la linealitat i ser més crítics?", ha destacat Martí.
La força de la indústria cultural
El secretari d'estat de Cultura ha admès que Madrid concentra els grans equipaments culturals de titularitat estatal i que, per tant, s'hi destina bona part del pressupost de Cultura. "Si mirem la foto del pressupost és obvi que hi ha un desequilibri a favor de Madrid", ha assegurat Martí. Tanmateix, a la pregunta de Vera de si el que arriba a Catalunya és equitatiu tenint en compte la població i el PIB, Martí ha respost que sí. El motiu, segons el secretari de Cultura, és perquè concentra bona part de la indústria creativa: "Hi ha 25 línies d'ajuda i Catalunya va pel davant, amb moltes diferències, de la resta de comunitats", ha destacat. Ha quedat sense resposta una de les preguntes del president del MNAC, Joan Oliveras, sobre l'incompliment reiterat dels compromisos pressupostaris de l'Estat respecte als grans equipaments culturals.
"En temes de pressupostos sempre ens quedarem per sota d'un sol equipament de Madrid o París. No hem d'abandonar els esforços pel que fa als equipaments, però hem de posar la mirada en els creadors i gestors imaginatius, tots els que han fet possible que Barcelona no s'enfonsés perquè no hi havia prou suport públic. Potser no podem tenir un Prado o un Louvre, però aquests equipaments, per fer un sol pas, necessiten mil benediccions i nosaltres podem innovar més", ha reflexionat Bru de Sala.
La importància de l'àrea metropolitana i la seva potència cultural, la idea que hi hauria d'haver una governança per a aquest territori que no es correspongués ni amb les actuals comarques ni províncies, i que des de la cultura s'ha de repensar com fer habitable la capital catalana i totes les poblacions que l'envolten, són altres idees que han planat sobre el debat. Hi ha hagut consens sobre la llengua: "La cultura és un gran aliat del català. No hi ha lloc per a la polèmica perquè el català actualment té més pes en la cultura que en el conjunt de la societat", ha destacat Bru de Sala.
