Barcelona “para taula” a Palma i València per fer circular la cultura
El responsable de Cultura de la capital catalana, Jordi Martí, pretén facilitar la col·laboració entre les ciutats grans dels territoris catalanoparlants
PalmaD’ençà que Jordi Martí va convertir-se en el responsable de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, agafant el relleu de Joan Subirats al Palau de la Virreina, proclama que vol crea un “corredor cultural mediterrani”. Fa uns dos mesos que és al càrrec, i divendres, 15 d’octubre, va reunir-se amb el regidor de Cultura de Palma, Antoni Noguera, per posar en marxa el projecte. En destaca l’entusiasme i la complicitat, ja que considera que aquesta iniciativa és important. Cap a final d’octubre viatjarà fins a la ciutat de València amb les mateixes intencions. “És una mica com parar taula i conversar”, diu Martí, que reivindica la necessitat de crear complicitats entre aquestes tres ciutats, que “comparteixen un espai cultural indiscutible”. Amb l’Institut Ramon Llull, apunta, “s’ha aconseguit comunicar aquesta unitat cultural cap enfora, però encara no ho feim de portes endins, i ja és hora”.
La idea del corredor cultural mediterrani sorgeix de “la preocupació per la llengua i pel sosteniment i manteniment d’una cultura compartida, que té la llengua com a eix vertebrador, però que s’expressa a partir de diferents disciplines artístiques”, manifesta el responsable de Cultura de Barcelona.
Martí s’ha proposat millorar els circuits culturals del territori catalanoparlant internament, perquè “tenim uns codis compartits que ens podrien ajudar a ressonar a escala global de manera més forta” si es treballa de manera conjunta. A més, considera que també és una manera de reclamar més suport a l’estat espanyol:“La idea que Madrid és una aspiradora de recursos és indiscutible en l’àmbit cultural. El Ministeri de Cultura és la Conselleria de Madrid ampliada”, recalca. Així, troba necessari “alçar la veu” pel reconeixement d’una signularitat cultural que necessita “un suport potent”.
Encara no s’ha concretat res perquè “tot just arranquem”. El de Barcelona ha aprofitat l’estada a Palma per visitar Es Baluard i reunir-se amb la directora, Imma Prieto, així com per visitar la Fundació Miró.
Una altra Declaració de Palma?
La idea s’assembla bastant a la Declaració de Palma, firmada l’any 2017 pels tres consellers de Cultura que, en aquell moment, representaven els governs balear (Ruth Mateu), català (Santi Vila) i valencià (Vicent Marzà). Els objectius marcats eren “reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris” i crear circuits per facilitar el moviment entre els tres territoris a les indústries culturals i els creadors.
Entre la Declaració de Palma i la proposta del corredor mediterrani de Jordi Martí hi ha una diferència:no és el mateix parlar de comunitats que de ciutats. “Les ciutats tenim un avantatge, i és que els problemes són compartits. No fem lleis ni generem els marcs normatius que ordenen les societats, sinó que nosaltres hem d’actuar per existir”. Per aquest motiu, apunta, no és difícil concretar. Els deures, ara, són trobar les maneres i els mecanismes, o el moment idoni, per fer-ho.
Com es materialitza això? “El primer que hem de fer és posar cara als responsables polítics i als diferents agents, públics i privats, que formen part del sector cultural”, especifica. Es tracta de crear un espai formal de comunicació que permeti, per facilitar les coses, que es generin espais informals. “Que sigui fàcil per a la direcció d’un museu de Palma agafar el telèfon i cridar a Barcelona per col·laborar en algun projecte. Cal que hi hagi un aire familiar”. La pròxima passa serà, després de confirmar que València també hi està interessada, reunir-se amb els diferents sectors, conèixer-ne les necessitats, els projectes i construir ponts (aquesta vegada, de veres) per facilitar que la cultura circuli arreu del territori.
