Barra molt lliure
Pel que fa als actors i directors és un valor afegit o com una assegurança que la funció serà bona o millor. No hi ha altra possibilitat


PalmaDesprés de vint-i-cinc edicions, la cúria orbitana del Teatre de Barra ha decidit donar barra lliure als creadors, i així han titulat la vint-i-sisena baula d’aquesta cadena sense fi. Alfonso Morillas, Xisco Joan, Toni Gener, Salvador Oliva i Jaime Fernández Sancha, alguns d’ells habituals a la selecció final, són els autors d’aquestes cinc històries que es representen amb els actors a tocar i omplen els diferents bars de la zona de Blanquerna un dijous rere l’altre. Un fet que crida l’atenció, però el que queda clar és que és un esdeveniment prou consolidat i amb un públic molt peculiar. Pel que fa als actors i directors és un valor afegit o com una assegurança que la funció serà bona o millor. No hi ha altra possibilitat.
Per exemple, trobar Sofía Muñiz i Luca Bonadei, a Lola i el extraterretre, interpretant una dona que passa la vida a travelades i un estrambòtic alienígena, dirigits per Alfredo Alonso, té gràcia ja des del plantejament, però és que a cada nova situació els decibels graciosos van augmentant fins a un final…
Per una altra banda, Rodo Gener ha estat l’encarregat de dirigir Mal temps, una comèdia romàntica, o no, que protagonitzen Juanma Palacios i Marian Villalta, on es planteja la qüestió del personatge que tots i cadascun de nosaltres interpreta a la vida, mentre que el fet que aquesta circumstància transcorri a sobre d’un escenari no canvia gaire les coses. És tan sols una metàfora que fa pensar si ens agrada més el personatge que interpretam o qui som en realitat.
Rinoceront blanc, dirigida per Luis Venegas i protagonitzada per Salvador Oliva i Alexandra Palomo va una mica més enllà de l’ocurrència. Per descomptat que la comèdia no hi treu el nas en cap moment. No és el més habitual, tot i que el millor Teatre de Barra fou un drama. Salvador Oliva no ha escrit un drama, proposa una situació difícil, si més no, complicada, d’aquestes que fan pensar i que ens plantejam què faríem en una circumstància semblant. Poca broma, molta substància.
Diu el programa de mà que Roomies –gent que comparteix pis– dirigida per Bernat Molina i interpretada per Laura Andújar i Héctor Seoane, és una “dramèdia”, tot i que per ventura s’hauria de dir “codrama”, per l’ordre con transcorren els esdeveniments. Comença de manera esbojarrada, però de cop i volta, amb un gairebé imperceptible gir de cent vuitanta graus, s’acaben les rialles, silenci sepulcral… i fins aquí puc llegir.
La cinquena és Tequila·la (Amb ela geminada), dirigida per l’autor Xisco Joan, i interpretada per Pedro Orell i Àlex Tejedor. L’han qualificada de “comèdia de l’amenaça (o potser no)”. Aquí, el gènere també és complicat.