'Bartleby' puja a l'escenari: per què preferia no fer-ho?

BarcelonaLa Sala Beckett té una història especial amb Bartleby, l'escrivent,de Herman Melville (1819-1891). Quan el teatre encara estava ubicat al barri de Gràcia de Barcelona va inaugurar-se el 1989 amb una versió encapçalada per José Sanchis Sinisterra. Ara el relat sobre les renúncies laborals de l'escrivent torna a la Beckett amb una nova adaptació del dramaturg i director Llàtzer Garcia a partir de la traducció de Carme Camacho i amb l'actor Albert Prat al capdavant. Aquest tàndem artístic ha donat forma de monòleg a l'obra de Melville i ha centrat el protagonisme en l'advocat que veu com cada vegada que mana una tasca al seu treballador, li respon amb la frase: "Preferiria no fer-ho". L'espectacle es podrà veure fins al 9 de març.

Melville va publicar Bartleby, l'escrivent el 1853 i va donar-li la forma d'unes memòries en veu de l'advocat. Per traslladar-les a l'escenari, Garcia ha apropat l'acció temporal i ha optat per no explicitar la figura de Bartleby a escena. "Adquireix el paper d'una ombra, gairebé d'un personatge mític", diu Garcia. L'absència física de l'escrivent fa que les paraules de l'advocat es dirigeixin al públic, en una mena de diàleg en què l'interlocutor es manté en silenci. Amb aquesta decisió dramatúrgica, a l'espectacle guanya pes la mirada de l'advocat i la necessitat d'entendre aquest escrivent que, dia rere dia, l'enfronta a les seves renúncies.

Una resistència amb bones maneres

"Bartleby ho atura tot, decideix baixar del carro amb una revolta íntima. La seva és una resistència passiva al món capitalista i social que, molts anys després, ha estat el lema de moviments com Occupy Wall Street", explica Garcia. La peculiaritat del personatge es troba sobretot en el fet que "la seva és una resistència radical amb bones maneres, perquè mai diu que no", afegeix el director.

En contraposició, l'advocat viu un enfonsament de la seva persona i del sistema en el qual està immers. "Necessita comprendre l'actitud de Bartleby, perquè li està qüestionant el món de què forma part. Per què prefereix no fer-ho? L'escrivent no ho explica clarament", subratlla Albert Prat. Malgrat que són dos personatges contraposats, els artistes veuen en ells un vincle d'amistat i així ho han traslladat a l'escenari. "L'advocat és comprensible, té uns treballadors inútils però no gosa acomiadar-los", assenyala l'actor, i Garcia afegeix que entre l'un i l'altre "es crea una mena d'obsessió i també una relació d'amistat que recorda la de Melville amb l'escriptor Nathaniel Hawthorne".

Més enllà d'incorporar una acció dramàtica al relat, Garcia també ha treballat per adaptar-ne el llenguatge. "L'hem fet més proper i directe, sense deixar de ser fidels a la seva essència", diu el director. Un dels grans valors del text, afegeix, són "els diferents gèneres que va enllaçant, des de la comèdia d'oficines fins al relat fantàstic i el drama". Bartleby és una coproducció de la sala gironina La Planeta amb Temporada Alta i, de fet, va estrenar-se a la tardor al festival.