Mor Letizia Battaglia, la fotògrafa que va desafiar la Màfia
Va documentar la violència i els assassinats als carrers de Palerm, i va ser una gran defensora de les dones
BarcelonaLetizia Battaglia, la fotògrafa que va documentar les brutals guerres entre clans mafiosos a la seva Sicília natal, sobretot a finals dels 70 i a la dècada dels 80, ha mort aquest dimecres als 87 anys a Cefalù. La cineasta Kim Longinotto li va dedicar el documental Shooting the Mafia i el seu arxiu, amb més de mig milió de fotografies, va ser de gran utilitat a la policia. Dalt d'una Vespa i amb la seva Leica al coll, Battaglia va recórrer els carrers de Palerm per fotografiar les víctimes dels assassinats. Era una activitat de risc, sobretot en aquella època, quan ni les autoritats italianes reconeixien l'existència de la Màfia.
"Les primeres lleis contra la Màfia no van sortir fins a principis dels anys 80, i fotografiar-la era evidentment una activitat de risc", assegura l'escriptor i periodista especialitzat en crim organitzat Joan Queralt. També ho era ser dona i sortir amb una càmera. Quan a finals dels 60 Battaglia va començar a col·laborar amb L'Ora de Palerm,on es van formar alguns dels grans periodistes i investigadors especialistes de la Màfia, gairebé no hi havia dones a la premsa diària. "No crec que la fotografia arribi mai a canviar la realitat. Sempre vaig rebre amenaces. Em van agredir. Em van trencar la càmera, perquè era un personatge molest. Però no he canviat la realitat. Tan sols l'he explicat", deia Battaglia en una entrevista que li va fer Queralt.
El rostre de les víctimes femenines de la Màfia
A Battaglia a Palerm se la coneixia amb el nom de la Passionària. "Era una dona molt lluitadora –diu Joan Queralt–. Seria injust recordar-la només per les fotografies de la Màfia, va ser també una gran activista a favor dels drets de les dones". De fet, els últims trenta anys, quan la Màfia va canviar d'imatge i els mafiosos van ser més difícils d'identificar, perquè tenien professions com la d'advocat i duien americana i corbata, Battaglia va començar a fer un altre tipus de fotografia: "Fusionava les imatges que havia fet de la violència de la Màfia amb les de dones i nenes. Battaglia és l'antimàfia, però també és la lluita a favor de les dones", afegeix Queralt.
A principis del segle XXI, amb els primers governs de Berlusconi, Battagglia va entrar en un període d'oblit al seu Palerm natal. Va ser aleshores, el 2003, quan se li va fer una gran exposició a Barcelona al festival Sonimagfoto. "Per a ella va ser com una injecció d'energia, en aquells moments estava força desanimada", assegura Queralt, que va organitzar l'exposició.
Battaglia es va casar amb tan sols 15 anys i va marxar al nord d'Itàlia, on va tenir tres filles. Es va divorciar quan pràcticament ja tenia 40 anys i va ser aleshores quan es va dedicar plenament a la fotografia. El 1974 es va convertir en la directora de fotografia de l'Ora i va fer amistat amb els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, assassinats el 1992. El 1997 va fundar el Centre Internacional de Fotografia de Palerm.
Les seves imatges són icòniques, sobretot les que mostren els rostres femenins, les viudes, les filles, les germanes... Una de les imatges més dramàtiques és la que va fer de Sergio Mattarella mentre intentava rescatar el seu germà Piersanti, abatut pels sicaris de la Màfia. L'arxiu de Letizia Battaglia és una immensa galeria de personatges, però també un dipòsit de memòria. En la seva obra hi ha un fort compromís cívic i de denúncia, no tan sols de la violència, sinó també de la pobresa i la injustícia, com quan es passejava pels carrers del barri de Kalsa per fotografiar les nenes que creixien enmig d'una misèria absoluta.
Des del 1985 fins al 1987 va ser regidora del Partit Verd a l'Ajuntament de Palerm i també diputada del Parlament sicilià, però el seu pas per la política va ser força decebedor perquè no poder canviar tot allò que volia canviar. "De la política no n'he rebut res. En aquest sentit, és un fracàs total. En canvi, de la fotografia ho he rebut tot. Amb la política he perdut el temps, els anys, mentre que la fotografia em donava força, em permetia ser una dona independent, artífex de la meva vida i testimoni d'aquesta terra. Avui estic dolguda, plena de ràbia... Podria oblidar, però les fotografies són sempre allà per recordar-m'ho tot. Si tornés a néixer, començaria a fer fotografies molt abans, no esperaria arribar als 40 anys, perquè la fotografia m'ha convertit en la dona que soc en tots els àmbits", explicava Battaglia en una entrevista que li va fer Joan Queralt.
Aquelles imatges dels assassinats la van marcar profundament. "Mentre mataven el jutge, el policia, el nen, jo no podia pensar en l'art. L'emoció que em causava l'impacte directe de la mort era sempre fort. Mai em vaig acostumar a l'olor de la sang. M'ha marcat profundament aquesta visió de la mort. Tu estàs viva i davant teu hi ha una persona, a terra, sense poder-se defensar i que diu: «No, no em facis una fotografia»", explicava.