Guernsey va ser una de les illes britàniques del canal de la Mànega que els nazis van ocupar durant la Segona Guerra Mundial. En aquest escenari tan poc freqüentat pel cinema té lloc La sociedad literària y el pastel de piel de patata, en què Lily James interpreta una escriptora que viatja a Guernsey el 1946 per escriure sobre un club de lectura que es va crear durant l’ocupació nazi. El director, Mike Newell, potser el gram reclam d’aquesta edició del BCN Film Fest, tira d’academicisme i convencions romàntiques per adaptar un best-seller literari i explicar el que segons el cineasta seria la història d’una “dona rica, soltera, independent, que controla la seva vida”. No és l’únic film amb origen literari del festival, que també projectarà els biopics de J.D. Salinger i Mary Shelley. Borg/McEnroe passa revista a l’enfrontament dels dos tenistes a Wimbledon; La música del silencio, a la vida d’Andrea Bocelli, i Maria by Callas, a la biografia de la soprano. El drama Roman J. Israel, Esq., pel qual van nominar a l'Oscar Denzel Washington, tancarà el festival.
BCN Film Fest, un festival de distribuïdora
Més de la meitat dels films pertanyen al grup A Contracorriente, impulsor de la mostra
BarcelonaDesprés d’una primera edició marcada per la visita de Richard Gere, el BCN Film Fest va inaugurar ahir la segona edició amb La sociedad literaria y el pastel de piel de patata, de Mike Newell, el director de Quatre bodes i un funeral. El film s’estrenarà a l’octubre de la mà de la distribuïdora A Contracorriente: un detall menor si no fos perquè examinant la programació el nom de la distribuïdora reapareix amb freqüència i pel fet que A Contracorriente és també el soci fundador del festival juntament amb Espectarama, dues empreses controlades per Adolfo Blanco, membre del comitè de direcció i gran impulsor del projecte.
Concretament, cinc dels 13 films de la secció oficial (gairebé un 40%) són del segell A Contracorriente; en la paral·lela Cinema amb Gràcia, la quota d’A Contracorriente puja al 60% (tres de cinc); a Zona Oberta, si excloem la producció televisiva, el percentatge arriba al 75% (tres de quatre) i la xifra és del 100% en la secció Art al Cinema, que es nodreix del segell Exhibition on Screen d’A Contracorriente.
En total, A Contracorriente i el seu segell germà Sherlock Films acaparen el 53% dels films inèdits del festival. Si la idea d’un festival propietat d’una distribuïdora, un fet insòlit en el món del cinema, ja va aixecar suspicàcies en el sector, la presència majoritària de títols propis ha fet que molts professionals vegin la cita com una plataforma d’autopromoció de l’empresa, que també controla els Cinemes Verdi, on es projecten totes les pel·lícules. José Maria Aresté, director del BCN Film Fest, defensa en canvi la “independència” del BCN Film Fest respecte a la distribuïdora: “Els nostres socis són els primers que creuen en el projecte i estan encantats de tenir aquí els seus films. Preferiríem que hi hagués més diversitat, però fins ara no ho hem aconseguit. Són coses de la vida”.
Un altre aspecte del BCN Film Fest que crida l’atenció és que el 100% de films que s’hi projecten tenen prevista la posterior distribució comercial, circumstància que segons Aresté “no és buscada” i que contrasta amb la resta de festivals catalans, en què el percentatge de títols amb distribució sol situar-se al voltant del 10%. Si normalment els festivals promouen un cinema que no accedeix amb facilitat al circuit comercial, el BCN Film Fest sembla decantar-se per servir d’aparador a les futures estrenes. El festival, que compta amb el suport de l’Ajuntament, la Generalitat i el ministeri de Cultura, també oferirà un cicle de sis pel·lícules d’Ingmar Bergman amb motiu del centenari del seu naixement. Un homenatge curiós, perquè la Filmoteca ja havia anunciat feia mesos que al juny dedicarà una gran retrospectiva al cineasta suec. Potser té a veure amb el fet que els drets dels títols més emblemàtics de Bergman són, precisament, d’A Contracorriente.
