BCN216 recorda Joan Guinjoan un any després de la seva mort
Ernest Martínez Izquierdo dirigeix un programa extens al Palau de la Música
BarcelonaConsiderat un dels músics que més va contribuir a introduir els corrents de la música contemporània a casa nostra, Joan Guinjoan va morir ara fa un any, concretament l’1 de gener del 2019. Per commemorar-ho, el Palau de la Música Catalana –sala on el compositor de Riudoms va estrenar diverses de les seves obres i hi va ser resident– li dedica un concert d'homenatge el 9 de gener. El concert anirà a càrrec de BCN216, que serà dirigida pel principal director convidat, Ernest Martínez Izquierdo, fundador el 1985 de la formació amb el flautista David Albet, que ara n'és el director artístic.
El programa d'homenatge proposa un repàs d'alguns dels grans temes de Guinjoan. Integren la primera part GIC 79 (1979) dedicat al Grup Instrumental Català pel seu compromís a l'hora de difondre la música contemporània; Recordant Chopin (2012), dedicada al mecenes Leopoldo Rodés i inspirada en el final de l'opus 35 del compositor polonès, i Barcelona 216 (1995), que va estrenar el mateix Martínez Izquierdo amb poc més de trenta anys. “És una peça que el mestre Guinjoan va fer a mida per a BCN216: sabia quins eren els compositors que ens agradaven, com Pierre Boulez, i es va obligar a fer una partitura molt abstracta; el resultat és una obra magnífica”, defensa l’exdirector de l’OBC.
La segona part del concert està integrada per l’Homenatge a Carmen Amaya (1896), que va compondre per a sis percussionistes. "El programa en conjunt ofereix una mirada àmplia de la música del mestre en un homenatge ben merescut", opina Martínez Izquierdo. "És un dels compositors més importants que hem tingut a Catalunya, i això que el context en què va desenvolupar la carrera era difícil. Per exemple, de jove va ser a París estudiant i treballant de pianista de piano-bar, però això no li va impedir tirar endavant una carrera de compositor, sempre obert i a l'aguait del que passava en l'àmbit musical, tot d'influències que després combinava de manera personal aconseguint un estil propi”.
Aquest esperit d'obertura i de curiositat és el que ha transmès a les generacions posteriors, tant a Martínez Izquierdo –que el va conèixer amb 17 anys quan estudiava clarinet– com a compositors joves que ara s'obren camí, com Joan Magrané i Hèctor Parra.
Eclèctic i prolífic
Joan Guinjoan (Riudoms, Baix Camp, 28 de novembre del 1931 - Barcelona, 1 de gener del 2019), Creu de Sant Jordi el 1999, va compondre una extensa obra de més de cent partitures, la majoria instrumental, però també va escriure l'òpera Gaudí, que es va estrenar el 3 de novembre del 2004 al Gran Teatre del Liceu. “La seva obra sempre s'ha anat tocant i és present en les programacions, tot i que no és un país on es faci gaire música contemporània”, comenta Martínez Izquierdo. Resident a París, des d'on assumeix diferents projectes de direcció internacionals, Martínez Izquierdo és director honorari de l’Orquestra Simfònica de Navarra i professor convidat a l’Esmuc. “Mai havia fet de professor i des de l'any passat que col·laboro amb l'escola i estic disfrutant molt; m'he trobat amb gent de molt de talent i ganes d'aprendre coses diferents”, assegura. D'altra banda, valora molt positivament la feina que està duent a terme la nova directora de l'entitat, Núria Sampere, sobretot a l'hora de donar més espai a la música contemporània.