Beethoven patia hepatitis, segons l'ADN de cinc cabells

BarcelonaLudwig van Beethoven (Bonn, 1770 - Viena, 1827) tenia predisposició genètica a partir malalties hepàtiques i és possible que hagués tingut hepatitis B els mesos previs a la seva mort. Aquesta és una de les conclusions de l'anàlisi de cinc cabells del compositor alemany, prèviament autentificats, feta per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), el Beethoven Center San José i l'American Beethoven Society de Califòrnia (Estats Units), la Universitat KU Leuven (Bèlgica), la Universitat de Bonn, la Beethoven-Haus de Bonn i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya). Els detalls de la investigació els ha publicat aquest dimecres la revista Current Biology, segons informa Efe.

L'ADN no aclareix la causa de la sordera de Beethoven, però sí que ofereix dades rellevants sobre la seva mala salut. "El nostre objectiu era aportar informació sobre els seus problemes de salut, com ara la pèrdua progressiva d'oïda, que el va dur a la sordesa funcional el 1918", explica Johannes Krause, de l'Institut Max Planck. Els investigadors també van buscar el possible origen genètic dels problemes gastrointestinals crònics de Beethoven i de la malaltia hepàtica, possiblement cirrosi, que li va provocar la mort als 56 anys. L'ADN no ho confirma. Respecte a la sordesa, no s'ha pogut identificar cap base genètica clara, tot i que els investigadors consideren que l'estudi no permet descartar-ne la hipòtesi. I pel que fa als problemes gastrointestinals, tampoc hi ha resultats concloents, més enllà que la celiaquia i la intolerància a la lactosa són "molt poc probables".

Problemes amb l'alcohol

En canvi, sí que han descobert factors genètics que predisposaven a la malaltia hepàtica i també que havia patit una infecció pel virus de l'hepatitis B, les conseqüències de la qual s'haurien agreujat per l'alcohol i el risc genètic del compositor. "De les notes de Beethoven podem deduir que el seu consum d'alcohol era molt regular, tot i que és difícil calcular-ne el volum consumit", explica Tristan Begg, autor principal de l'estudi i investigador a Cambridge. Encara que bona part de les fonts apunten a un consum moderat d'acord amb els estàndards de principis del segle XIX, és probable que arribés a quantitats que avui se sap que són prejudicials per al fetge.

"No podem dir definitivament què va matar Beethoven; tanmateix, ara podem confirmar la presència d'un risc hereditari significatiu i una infecció pel virus de l'hepatitis B", diu Krause. "Tenint present l'historial mèdic conegut, és molt probable que morís a causa d'alguna combinació d'aquests tres factors, inclòs el consum d'alcohol", afegeix Begg.

Una troballa inesperada arran de l'anàlisi de l'ADN és que el cromosoma Y de Beethoven no coincideix amb cap dels cinc parents actuals que porten el seu cognom i que, segons els registres genealògics, comparteixen un avantpassat patern comú. "Això suggereix un esdeveniment de paternitat extraparental en la línia paterna entre la concepció de Hendrik van Beethoven a Kampenhout (Bèlgica), cap al 1572, i la concepció de Ludwig van Beethoven set generacions després, el 1770 a Bonn (Alemanya)", apunta Begg.