Bellver/Salzburg

PalmaCom ja és tradició, el castell de Bellver tornà a obrir les històriques portes a la música clàssica per a l’Orquestra Simfònica Illes Balears, sota la direcció de Pablo Mielgo, al capdavant dels set concerts que tindran lloc cada setmana i fins al 7 d’agost. Per no perdre el costum, des de fa alguns anys, el Festival Bellver ha incorporat el format de Gala Lírica en col·laboració amb altres festivals, els quals aporten una bona representació de joves solistes. Per a l’ocasió va ser el de Salzburg, qui va aportar fins a sis futures estrelles de l’òpera, com són les sopranos Aitana Sanz i Lilit Davtyan, la mezzo Anita Montserrat, el tenor Seungwoo Simon Yang, el baríton Matteo Guerze i el Baix Liam James Karai.

Varen ser divuit les intervencions dels protagonistes vocals, tot just després que la Simfònica iniciàs la vetllada amb  l’Obertura de La clemenza di Tito, de Wolfgang Amadeus Mozart. El geni de Salzburg va ser el gran protagonista del recital –semblava obligat– amb altes sis àries de la seva immensa collita. Dues de La clemenza di Tito; Il mio tesoro de Don Giovanni; dues de Les noces de Figaro, el duet Cinque, dieci venti i la divertida Se vuol ballare, i el trio de Cosí fan tutte, Soave sia il vento. Bellini i Donizzetti, amb les àries de Puritani i Linda de Chamounix, enllestiren una primera part més correcta que una altra cosa, pot ser una mica freda.

La segona part es va iniciar amb la interpretació de l’arxifamosa i mil cops escoltada Oh mio babbino caro, un valor segur, a càrrec de Lilit Davtyan, amb la qual cosa va apujar l’expectació. Cert que una mica més de Puccini, l’any que es commemora el centenari de la seva defunció no hauria estat malament. Per una altra banda, a un concert d’aquestes característiques les peces més conegudes susciten les millors vibracions. Les mateixes que varen sorgir quan Aitana Sanz va interpretar Les oiseaux dans la charmille, l’ària d’Olympia, la pepa mecànica d’Els contes de Hoffmann, a qui tan sols li varen mancar uns quants moviments més per arrodonir la interpretació. 

A qui no va mancar res va ser al duet Quanto amore, de L’elisir d’amore, que canten Adina i Dulcamara, i ho feren Lilit Davtyan i Liam James Karai, respectivament. Hi va haver representació més enllà de les veus. Era la penúltima peça de la nit, que segurament hauria d’haver estat la darrera com a cirereta d’un suculent pastís, però fou Me llaman la primorosa, de la sarsuela El barbero de Sevilla, de Gerónimo Giménez, l’encarregada de posar el pany i clau al primer concert del Festival de Bellver, amb el pati del Castell ple de gom a gom, on tampoc no faltaren Gounod, Bizet ni Rossini.