Ben Clark: “Ja he trobat la meva veu, ara la vull consolidar”

EivissaEl poeta Ben Clark (Eivissa, 1984) es proclamà dilluns vencedor del XXX Premi internacional de poesia Fundació Loewe, per molts el reconeixement més important de poesia de l’Estat. De La policia celeste, amb què ha guanyat el guardó, el jurat diu que és “una obra de maduresa d’una persona que encara és jove”.

Us consideren jove perquè teniu 33 anys?

Potser em consideren jove perquè, malgrat tenir aquesta edat, fa 15 anys que escric. Vaig començar a escriure a l’adolescència i des del 19 m’ho prenc molt seriosament.

I la maduresa?

La maduresa s’adquireix amb lectura i dedicació. Hi he dedicat molt esforç i temps, i s’aprecia a l’obra que estic fent. La policia celeste no és un llibre en què explori quina és la meva veu; ja l’he trobada i l’he de consolidar. He trobat quines són les idees de les quals estic segur; no sé si són encertades ni si agraden a tothom, però són les que em convencen.

Com es consolida la veu d’un mateix?

Tinc una manera d’escriure que m’agradaria intentar consolidar i treballa per dotar la meva obra de continuïtat, que un llibre aporti alguna cosa a l’anterior. Ho cerc des de fa 6 o 7 anys, amb els llibres La fiera i Los últimos pasos de Shackleton.

I ara amb La policia celeste, curiós títol.

Sí. Sabeu què és la policia celeste? És la primera societat astronòmica del món. Va ser creada l’any 1800 a Alemanya. Aquesta societat va decidir dividir el cel en quadrants i repartir-se’n les parts per trobar un planeta que ells, a través d’uns càlculs matemàtics que havien fet, situaven entre Mart i Júpiter. Pensau que en aquell moment no existien més mètodes que els visuals.

El trobaren?

No. Els càlculs eren totalment erronis. Però això s’ha sabut amb el temps. Sí que varen trobar un asteroide, el Ceres, que ha resultat ser un dels més grans dels que hem trobat. Però el que he extret d’aquesta història és que aquest grup cercava una cosa que ha d’existir, però no sap on és, i d’això se’n diu melancolia.

I el vostre poemari tracta d’això, de la melancolia...

Tracta de la relació entre un fill i el pare, i alhora del fill amb el propi fill. Un fill que no existeix, metafòric i que en el text em plantej tenir-lo o no. I si no el tinc, quin serà el meu lloc al món? Seré el darrer esglaó de la meva existència? En definitiva, el text explora experiències íntimes i individuals, i encara així, el lector es pot identificar amb coses que en principi haurien de ser personals. Es tracta d’intentar que el lector quedi fora.

La història dels astrofísics només serveix per posar títol al poemari?

No, el llibre està ple de metàfores d’astronomia: de l’Univers, els asteroides... tot barrejat amb experiències molt terrenals. Per exemple, es fa una analogia entre l’experiència del pare i la llum dels estels, o l’inevitable cataclisme de la Via Làctia amb Andròmeda amb la Infància i el temps que passa i que fa que deixem de ser infants. Tot i així, no és un llibre d’astrofísica complex. Hi ha documentació senzilla, sempre des del punt de vista divulgatiu, i sempre de coses que ja han estat demostrades.

Tornem al vostre darrer èxit, el premi Loewe.

És tot un honor guanyar aquest premi. Segur que em permetrà arribar a nous lectors, cosa que no és fàcil en un món tan petit com el de la poesia. Ara faré una darrera ullada al llibre abans de la seva publicació, al març, en què potser canvii algun vers, però no crec que hi faci cap canvi substanciós. Esper que em serveixi per poder fer promoció per diferents llocs d’Espanya i a llocs com Mèxic o l’Argentina, on hi ha molt d’interès per aquest premi.

Pensau en algun nou projecte o us centrareu en la promoció?

De moment estaré pendent de la promoció i després em vull centrar més en la formació d’altres poetes. Vull aprendre d’altres aprenents i en tots els àmbits: des de l’àmbit amateur, amb tallers que es podrien impartir a Eivissa, fins a cursos al món universitari. Tot i que crec que el que més em crida l’atenció és l’àmbit on-line, que em permetria arribar a més gent i veure quines són les tendències actuals al món de la poesia. Però no, de moment no m’interessa endinsar-me en l’escriptura d’un altre llibre.