Els benedictins es quedaran al Valle de los Caídos

BarcelonaFa un any, el govern espanyol tenia claríssim que els monjos benedictins no podien continuar al Valle de los Caídos. El maig del 2024, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, era molt contundent en una entrevista a El País: "Volem que marxin. Estem parlant amb ells i amb les autoritats eclesiàstiques. Ha de ser un centre laic, que serveixi per explicar la guerra i el que va venir després. No pot ser que es quedin. No volen marxar, hi ha certa resistència, però també n’hi va haver per exhumar les restes de Franco i, al final, la justícia ho va avalar". Però en aquest estira-i-arronsa amb l’Església catòlica el govern ha hagut de cedir. Finalment, tal com avança Eldiario.es i ha confirmat el ministeri de Presidència espanyol, no s’imposarà la sortida dels benedictins de Cuelgamuros. Tanmateix, l’exprior Santiago Cantera Montenegro i dos altres religiosos hauran de marxar en les pròximes setmanes, perquè així ho ha demanat explícitament l’executiu espanyol en les reunions que ha tingut amb els representants del Vaticà.

Va quedar força clar en la reunió que va mantenir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, el 25 de febrer que l’Església catòlica no quedarà fora de la "resignificació" de Cuelgamuros. En aquesta reunió es va acordar que la basílica no serà dessacralitzada i s’hi continuarà fent culte, i que no es podrà intervenir ni resignificar aquest espai. A més, tindrà una entrada independent. Sí que es podran fer intervencions en el vestíbul, l’atri, una de les naus i la cúpula del temple. D’altra banda, es farà un concurs internacional per decidir com seran les intervencions que s'hi han de fer. La condició del Vaticà és que hi hagi un representant de l’Església entre els membres del jurat. Òbviament, no es farà volatilitzar l'enorme creu catòlica que es pot veure des de quilòmetres de distància.

En els pròxims sis mesos s'escollirà el projecte –el concurs tindrà dues voltes, amb deu finalistes en la segona– i es deixaran vuit mesos més per a la redacció del projecte d'execució a fi que les obres es puguin licitar abans d'acabar 2026. Pel que fa al pressupost, s'atorgaran premis de 60.500 euros als deu finalistes i la proposta guanyadora en rebrà 60.500 més. Un cop escollit el guanyador, la redacció del projecte comptarà amb uns quatre milions de pressupost i la rehabilitació i construcció del conjunt monumental ascendirà a 26 milions. El govern espanyol pensa en referents internacionals com el monument de l'Holocaust de Berlín, el monument per la Pau i la Justícia de Montgomery, a Alabama; el Centre de Memòria, Pau i Reconciliació de Bogotá, el memorial a les víctimes de la violència a Chapultepec, a Ciutat de Mèxic; i el museu de la Memòria i els Drets Humans de Santiago de Xile.

Una opció que es pot girar en contra del PSOE

L’arqueòleg Alfredo González-Ruibal, Premio Nacional d'assaig 2024, i que va liderar l’excavació que es va fer a Cuelgamuros per documentar la vida quotidiana dels homes, dones i infants que hi van viure i treballar durant dues dècades per fer realitat el somni megalòman de Franco, creu que la manera d’acostar-se al problema del govern espanyol "és errònia": "Qualsevol cosa que no sigui una transformació radical de l’espai deixa la porta oberta al fet que continuï al servei de la nostàlgia dictatorial, especialment si la transformació és reversible. L’expulsió d’un parell de religiosos ultres, per exemple, no serveix de res. Hi pot haver un canvi a l’Església i al govern i que s'imposi un abat franquista a la congregació", diu l’arqueòleg, que no té gaires esperances en el resultat del concurs internacional. "Com a mínim s’haurien d’haver traslladat els benedictins i dessacralitzar l’abadia. Haurem d’esperar a veure què diu el concurs d’idees, però l’èmfasi a harmonitzar, compatibilitzar i conciliar no augura res de bo. El Valle no és un lloc on serveixin les mitges tintes, però aquesta és l’opció que sembla haver escollit el PSOE. I això s’acabarà girant en contra seva".

De moment no s’ha dit o no ha transcendit si en aquesta reunió es va parlar també de quin tractament rebran les 33.833 persones, de les quals 12.410 estan sense identificar, enterrades a les criptes, o com s’explicarà com es va construir. Les obres van durar més de vint anys i, durant els deu primers, es va fer servir la mà d’obra dels presoners polítics. Les condicions en què van viure i treballar aquests presoners eren força terribles: hi havia moltes malalties, fred i fam, agreujada per la corrupció de les autoritats franquistes que revenien el menjar dels presos.

D’altra banda, continuaran les exhumacions al Valle de los Caídos. En la llarguíssima lluita de més de vint anys dels familiars, ahir van aconseguir una altra petita victòria: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictaminar en contra de la Fundación Francisco Franco i les organitzacions d’extrema dreta que intenten aturar la feina dels forenses i els arqueòlegs.