"Sense Benet i Jornet jo no em dedicaria al teatre"

BarcelonaLa mort de Josep Maria Benet i Jornet ha provocat una gran commoció en la cultura catalana i especialment en el teatre. "Ell va ser el gran nom de la represa de l'autoria teatral textual durant la dictadura, qui va aguantar l'ofici d'autor teatral durant anys molt durs, però també qui a partir dels anys 80 millor es va relacionar amb els autors joves, a qui anima i empeny a escriure amb exigència i fent que s'interessin per per llegir el teatre català d'abans d'ells", explica el director i dramaturg Toni Casares, actual director de la Sala Beckett.

El mateix Casares assegura que Benet i Jornet va ser una persona clau en la seva trajectòria personal i artística: "Sense ell estic segur que jo no seria com soc i segurament que no em dedicaria al teatre. Si ho faig és en bona part gràcies al seu estímul. Era una persona generosa i apassionada, que es preocupava per tu, que et mirava, que t'escoltava i que t'empenyia. I com a autor va tocar totes les tecles dels gèneres teatrals, des de la comèdia més costumista fins a l'obra dramàtica més contemporània i poètica, però sempre amb exigència i qualitat".

"Si Guimerà té avui un reconeixement tan important és gràcies a ell"

"De tota la seva generació, la que va començar a estrenar als 60 i 70, Benet i Jornet és qui va aconseguir una presència més constant en l'escena catalana, tant en el teatre públic com el privat, i un gran reconeixement per part de la crítica", subratlla el catedràtic de filologia catalana Enric Gallén. "I ell va ser el pont, l'ajut i el suport de tots els dramaturgs posteriors a la seva generació, segurament perquè ell mateix va trobar a faltar aquest suport quan començava".

Gallén també destaca el paper que va jugar Benet i Jornat en la recuperació de la tradició dramàtica catalana i sobretot de la figura d'Àngel Guimerà: "Va reivindicar Guimerà com a autor modern que posa les bases del teatre contemporani i trasllada aquesta idea als dramaturgs més joves. Si Guimerà té avui un reconeixement tan important de crítica i públic i es representa sovint és en bona part gràcies a ell".

"Desig marca un abans i un després en la dramatúrgia catalana"

Desig"A banda de perdre un amic, amb ell es perd una de les figures més important del teatre català del segle XX i el tombant del XXI, un autor que va començar a escriure quan el teatre d'aquest país era un desert –diu el dramaturg Josep Maria Miró–. Ell és la confirmació i la continuïtat del teatre català. I té una obra clau, Desig, que marca un abans i un després en la construcció de la dramatúrgia moderna catalana". Miró feia d'ajudant de direcció a Salamandra i Soterrani quan va conèixer Benet i Jornet: "Li encantava venir als assajos i veure com es materialitzava la posada en escena. Estimava els actors i el teatre i ha fet una feina enorme en aquest país, sobretot acompanyant les generacions joves".

El dramaturg recorda anar al pis de Benet i Jornet, al carrer Balmes, i asseure's amb ell durant hores per parlar de teatre. "Era un d'aquells pisos grans de l'Eixample i, quan caminaves pel passadís, anaves veient cartells de Revolta de bruixes, Una vella, coneguda olor, La desaparició de Wendy... Era com transitar per una part important de la història del teatre català dels últims 50 anys".

"És l'autor que em va fer estimar el teatre"

La dramaturga Marta Buchaca va descobrir Benet i Jornet d'adolescent en representacions d'obres com Testament i Fugaç. "Van ser les obres que em van fer estimar el teatre i valorar l'autoria –explica–. A més, Papitu va saber evolucionar amb els anys, buscant nous llenguatges i sabent connectar amb el present". Buchaca també recorda amb enyor l'escalf d'un autor que sempre va estar pendent de les noves generacions. "El Papitu és el referent de tots els que escrivim teatre en català, sens ell no seríem com som. Ell va ser el padrí de la generació que ara tenim 40 anys, sempre venia a les nostres estrenes, era un suport molt important", afirma. "Recordo molt especialment unes lectures teatrals que vam compartir a Atenes, i a ell explicant-me la història de Grècia a l'Acròpolis".

"Era una persona d'una generositat extraordinària", explica el cineasta Ventura Pons, que va dirigir dues pel·lícules basades en textos seus, Actrius i Amic/Amat. "El Papitu era el Papitu i no hi ha va ver ningú com ell. Érem amics abans de les pel·lícules i, de fet, va ser ell qui em va obligar a posar el títol d'Anita no perd el tren –recorda Pons–. A Actrius li vaig respectar el text teatral i això li va agradar molt. Em va dir que em faria un regal i va ser el guió d'Amic/Amat".

Per a Francesc Escribano, exdirector de TV3 i actual director de la productora Minoria Absoulta, Benet i Jornet va ser "un mestre i un pioner". "La ficció televisiva a Catalunya no s'entendria sense la seva figura –afirma–. Va posar la primera pedra i va innovar moltíssim, de manera que l'estil que va imprimir a les sèries, que és propi i diferencial, encara dura. De fet, tota l'escola que ha deixat gràcies a la seva producció és brutal. I era una persona fàcil i agradable. Aportava sempre i trobava solucions. No li faltava mai una idea brillant".

"Una llengua connectada a les classes populars"

“No tenim consciència de com de gran és la seva obra”, diu el director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí. Un dels grans valors de Benet i Jornet, destaca Albertí, va ser la reivindicació de la tradició literària i teatral catalana. “En un moment en què cap institució feia aquesta tasca va reivindicar Pitarra, Guimerà, Sagarra i un llarguíssim etcètera d’autors -subratlla Albertí-. Era plenament conscient que sense una tradició, l’obra d’algú cau en el buit”. El director del TNC també assenyala que l’obra de Benet i Jornet “és molt heterogènia” i mai va estar tancada en un estil. “Sabia que no tenia una veu única i les volia provar totes”, diu Albertí, que també destaca els esforços de Benet i Jornet per combinar la creació televisiva amb el teatre i el paper del català en les seves obres. “Tenia aquesta idea, que potser és el més important, que una llengua només és viva i se salva quan està connectada amb les classes populars. Entenia la televisió com una eina extraordinària per garantir la pervivència del català a la cultura contemporània”, diu Albertí, que afegeix: “Li devem un monument enorme”.

“Hi ha un abans i un després del Papitu. És una figura cabdal, un referent pel país”, subratlla l’actor Pere Arquillué, que va treballar amb Benet i Jornet en obres com Olors (2000), L’habitació del nen (2003) i Soterrani (2008). “Vam tenir una relació molt directa, franca i natural. Era un home d’un geni considerable, però amb una gran bonhomia i estimació cap als actors i cap a l’art”, recorda Arquillué. De la trajectòria de Benet i Jornet en destaca “la capacitat de posar les bases del teatre i, alhora, de connectar molt amb el públic popular”, sobretot gràcies a la televisió. “Tenia el carisma de tocar les dues parts: un teatre a nivell europeu d’una alçada intel·lectual i d’una profunditat molt bèstia i, alhora, de connectar amb el públic i el seu dia a dia a través del que va escriure”, afirma Arquillué, que afegeix: “Me l’estimava molt. Va ser una sort tenir-lo a prop, perquè en vaig aprendre molt”.

"Era molt generós, en particular, amb els dramaturgs més joves que ell. I això no és gens fàcil, es necessita una generositat molt especial", assegura el dramaturg Juan Mayorga, que diu "sentir enveja" de "col·legues com Belbel, Galceran i Miró" perquè "van poder estar més a prop de Benet i Jornet" que no pas ell. Mayorga recorda la primera vegada que va sentir a parlar del Papitu: era en un taller de dramatúrgia a Madrid. "Van dir que Desig era un dels textos de teatre més importants de les últimes dècades i tots vam córrer a buscar-lo. Des d'aleshores em considero un gran admirador d'ell, perquè era un creador teatral de primer nivell", afirma Mayorga. Benet i Jornet, diu el dramaturg, es regia per la idea que "cada vegada que s'aixecava el teló, havia de passar una cosa important". La seva obra es va poder veure a Madrid amb adaptacions d'espectacles com Desig, Soterrani i Testamento, però Mayorga lamenta que el teatre de Benet i Jornet no s'hagi representat a la capital espanyola "amb la freqüència que mereixia".

Condol d'Òmnium i Quim Torra

La mort de Benet i Jornet també ha provocat reaccions en l'àmbit institucional català. Òmnium Cultural ha expressat a través d'un comunicat el seu condol per «un dels dramaturgs més reconeguts del país, considerat un dels principals renovadors del teatre català», a qui l'entitat va lliurar el 2013 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Jordi Cuixart, president de l'entitat, ha tuitejat des de la presó el seu agraïment per "compartir tant d’amor a l’art, al teatre i a la literatura". I el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri de los Rios, ha recordat en un altre tuit la trucada que li va fer Muriel Casals el 2013 per informar-li de la concessió del premi. "Jo? Per què", diu Mauri que va respondre el dramaturg.

El president de la Generalitat Quim Torra també ha traslladat el seu condol als familiars i amics de Benet i Jornet i ha glossat la seva figura com a "renovador del teatre català contemporani" i també com un "autor i guionista molt popular".