La pel·lícula que va canviar la vida a Tilda Swinton

Enviat especial a BerlínQuan tenia vuit anys Tilda Swinton (Londres, 1960) va veure una pel·lícula que li va "canviar la vida". De fet, en aquell moment va pensar "que era un somni, no una pel·lícula". Es tracta de la primera versió de Powers of ten, un curt científic de Charles i Ray Eames que només dura 10 minuts i que arrenca amb una seqüència quotidiana, quasi bucòlica: una família fent un pícnic, amb la seva cistella plena de menjar i unes estovalles sobre la gespa. Aleshores, la càmera s'allunya 10 metres, 100 metres, 1.000 metres... "Al cap d'una estona veus els Estats Units, la Terra, la galàxia, i després torna a apropar-se al pícnic i la càmera entra dins la mà de l'home i veus el corrent sanguini, el sistema nerviós, els àtoms... És al·lucinant i sovint la projecto a la canalla amb la fundació que tinc amb Mark Cousins, perquè és una pel·lícula que fa que t'enamoris del cinema i que t'adonis que el cinema no té fronteres", ha explicat.

Swinton ha recordat els inicis de la seva relació amb el cinema aquest divendres a Berlín, on dijous va rebre l'Ós d'Or honorífic en la d'inauguració de la Berlinale, i sobretot amb el cineasta més important de la seva carrera: Derek Jarman, amb qui va treballar durant deu anys en set pel·lícules fins a la mort del cineasta el 1994, a causa de la sida. "Fa 40 anys vaig fer Caravaggio amb el Derek i, des d'aleshores, sempre he treballat de manera col·lectiva –ha dit l'actriu–. Vaig aprendre molt del Derek, i no només perquè jo era jove, sinó perquè ell era un gran professor. Sobretot ens va ensenyar a tenir molta determinació: preocupar-nos del nostre treball i aportar-ho al projecte. I també em va ensenyar que tothom qui treballa en una pel·lícula és un cineasta: des de la persona que sosté el micròfon fins als actors. Tots contribuïm a fer la pel·lícula i som indispensables".

Per la seva banda, el consell que Swinton dona als artistes més joves és formar un col·lectiu: "Troba la teva comunitat i no la deixis escapar, perquè en la teva comunitat estaràs més relaxat, tindràs més confiança i t'ho passaràs millor, i perquè podràs ser més autèntic i podràs dir algunes coses difícils de dir que de vegades s'han de dir. Troba la teva família i treballa amb ella". La família de l'actriu ha sigut, per descomptat, extensa, i inclou cineastes com Sally Potter, Jim Jarmusch, Béla Tarr, Pedro Almodóvar... "Què els uneix? La voluntat d'establir un diàleg i una conversa creativa –ha explicat Swinton–. Jo trio les pel·lícules que faig en funció de les persones amb qui treballo. Això també ho vaig aprendre del Derek, que era pintor i treballava sol però va preferir fer cinema col·lectivament. Jo vaig començar la meva vida creativa com a escriptora, sé treballar sola, però faig pel·lícules per la companyia".