La Berlinale premia el risc de la israeliana 'Synonymes'

BerlínJuliette Binoche és una actriu que s’arrisca, que viatja al Japó per rodar a les ordres de Naomi Kawase i filma amb Claire Denis la pel·lícula de ciència-ficció més radical de la dècada, 'High life'. Ara sabem que, com a presidenta del jurat d’un festival, també és al·lèrgica a les convencions. Ahir la Berlinale va entregar el seu cobejat Os d’Or al cineasta israelià Nadav Lapid, per 'Synonymes', una autoficció sense xarxa sobre un noi que després de fer el servei militar se’n va a París per abraçar compulsivament la cultura i la llengua franceses, renunciant a la seva identitat hebrea. Amb moments d’humor 'slapstick', la pel·lícula fluctua entre la comèdia excèntrica i el drama psicològic amb incursions d’un romanticisme afrancesat fins a la paròdia.

Com en els seus dos primers films, 'La mestra de l’escola de bressol' i 'Policeman', Lapid explora les neurosis que causa el materialisme de la societat israeliana, així com la violenta pressió per encaixar-hi i participar en l’ordre establert de valors. Aquí ho fa a través d’un protagonista, el Yoav, que fuig d’ell mateix i s’esforça per clavar arrels en una França on és acollit per una parella que sembla sortida d’una pel·lícula francesa. Ell és un aspirant a escriptor sense idees de sexualitat ambigua; ella, una bellesa felina que toca l’oboè. Lapid juxtaposa la parella als violents companys de feina del Yoav, que treballa a l’ambaixada israeliana tot i negar-se a parlar en hebreu.

Conscient que la seva crítica del masclisme estructural de la societat israeliana no agradarà al seu país, Lapid va demanar comprensió per a la pel·lícula. “Potser a Israel el film serà considerat escandalós, però és una gran celebració del cinema i espero que la gent entendrà que algunes emocions intenses com la fúria i la ràbia només poden existir entre germans i germanes”, va dir quan va rebre l’Os d’Or. Divendres, 'Synonymes ja s’havia endut el premi Fipresci de la crítica.

Ozon dona “gràcies” a Déu

François Ozon, que no amaga el seu ateisme, no va resistir la temptació de donar les “gràcies a Déu” pel Gran Premi del Jurat a 'Gracias a Dios', la seva notable denúncia del silenci còmplice de l’Església francesa davant els abusos d’un capellà de Lió, el pare Bernard Preynat, un cas que encara s’està jutjant a França. I l’Os de Plata a la millor direcció se’l va endur l’alemanya Angela Schanelec per l’enigmàtica 'I was at home, but', una de les pel·lícules més radicals i fascinants de la competició, que explora la commoció que causa en una dona la misteriosa reaparició del seu fill adolescent.

El commovedor drama familiar xinès 'So long, my son' no podia anar-se’n sense premi i el jurat va atorgar-n’hi dos, reconeixent l’extraordinari treball dels intèrprets que encarnen el sofert matrimoni protagonista, sacsejat per la història del seu país i la pèrdua d’un fill en un accident. I amb gran alegria va celebrar Roberto Saviano el premi al guió de 'La paranza dei bambini', que adapta la seva novel·la 'La banda dels nanos', sobre la proliferació de mafiosos adolescents en la Camorra napolitana. L'escriptor italià va dedicar el premi "a tota la gent que treballa als carrers de Nàpols salvant gent".

La gala va començar amb l'homenatge al director de la Berlinale, Dieter Kosslick, que es retira per deixar pas a l'equip format per Carlo Chatrian i Mariette Rissenbeek, però també va caure alguna broma de la presentadora a costa dels Oscars: "Aquí donarem tots els premis en directe, no en les pauses de publicitat, què us sembla?" El jurat també va lamentar l'absència de la pel·lícula de Zhang Yimou 'One second', que es va retirar del festival dies abans de ser projectada per "motius tècnics", un eufemisme del veto de la censura xinesa. "Necessitem artistes que puguin parlar de la seva història i emocions. Esperem veure aviat la seva pel·lícula en cinemes de tot el món", va proclamar Binoche.

Èxit de ‘Suc de síndria’

El cinema català se'n va de la Berlinale amb un premi molt esperançador: el curtmetratge ‘Suc de síndria’ va ser designat pel festival per optar als Premis del Cinema Europeu (EFA) que aquest any tindran lloc el 7 de desembre a Berlín. El curt és el segon treball d’Irene Moray, que precisament a Berlín va conèixer l’actriu protagonista, la també directora Elena Martín, que a ‘Suc de síndria’ es despulla físicament i emocionalment per interpretar una noia amb problemes per gaudir del sexe amb la seva parella i que, durant una escapada a una casa rural, reconnecta amb el dolor d’una vella ferida que li obre el camí per retrobar-se amb el plaer físic. El premi a 'Suc de síndria', a més, confirma una tendència: l’èxit dels curts catalans dirigits per dones, que últimament han guanyat premis com el Gaudí i han viatjat a festivals com els de Rotterdam i Sundance. El futur del cinema català és femení.

Menys sort ha tingut 'Staff only', el nou llargmetratge de Neus Ballús, que no ha rascat cap premi de la secció paral·lela; tampoc el curt 'Cocodrilo', de l’ex-Escac Jorge Yúdice. Isabel Coixet, que presentava en competició el drama 'Elisa y Marcela', produït per Netflix, també se'n va del festival sense premi.