Berta Sureda: “Volem un gran pacte polític pel Pla de cultura”

PalmaEncara no fa dues setmanes que és la nova coordinadora del Pla de cultura 2017-2027, una tasca que Berta Sureda -amb una llarga trajectòria com a gestora cultural- haurà d’assumir en un temps rècord: la Conselleria de Cultura espera presentar-lo l’octubre del 2018.

“Assentarem els elements clau que consideram que podrien transformar l’escenari cultural, acompanyats d’accions concretes i pressupost”. Sureda ha acceptat el càrrec i el repte també per confiança amb la consellera Fanny Tur: “Crec que és valenta, coherent, i la meva decisió va estar lligada al pes de la persona que em va cridar per tirar endavant aquesta feina”, una de les prioritats de la Conselleria.

Sureda va deixar la feina de Barcelona per traslladar-se a Palma. “També m’han ajudat en la decisió temes personals, tinc molta família aquí i sobretot els meus pares”, comenta. Berta Sureda ens explica que el seu padrí era d’Artà. Era Josep Sureda i Blanes (Artà, 1890 - Barcelona, 1984), una figura reconeguda perquè va ser químic, apotecari, escriptor i historiador de la ciència i batle d’Artà, “un carrer de Palma el recorda”. A més, “mon pare és catedràtic i, tot i que va fer tota la seva carrera a Barcelona, per això nosaltres hem viscut i crescut allà, ha vingut a jubilar-se aquí. L’illa estira molt i jo també tenia ganes d’estar-hi una temporada”, reconeix.

“A més, el projecte és molt il·lusionador per a mi, poder confeccionar un pla de cultura sencer, i també s’escau molt bé en la meva trajectòria professional d’aquests darrers temps”, hi afegeix. A Barcelona, Sureda va ser triada per Ada Colau per reorientar les polítiques culturals de la ciutat. Anteriorment havia exercit en institucions com el museu Reina Sofía de Madrid o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a més d’haver format part del comitè Olimpíada Cultural durant els Jocs del 92.

Repensar les institucions

Ve amb moltes i noves idees per al Pla de cultura i eines per fer “repensar les institucions mitjançant noves formes de governança més participatives”. Creu que “les inquietuds del teixit cultural són bastant comunes arreu de l’Estat” i que hi ha molta sensibilitat envers el tema de bones pràctiques i molta preocupació per la precarietat del sector.

Li demanam de quins documents de base parteix i argumenta que “a les Balears no s’havia treballat mai en un pla de cultura. Sí m’he trobat amb un estudi en forma d’entrevistes a personalitats del sector de la cultura de les Illes, però va quedar a mitges al 2016 encarregat per l’anterior equip de la Conselleria”. No comenta els estudis encarregats a les empreses de Jaume Garau? Sureda creu que “li servirà tota la documentació prèvia que sigui d’utilitat. Es tracta de no duplicar recerques ja realitzades”, diu.

Pacte polític

“La nostra idea és que hi hagi un gran pacte polític per a l’aprovació del pla, és important que el procés sigui participatiu tant amb ciutadans, sectors i mitjans de comunicació com també amb tots els grups polítics. Volem que sigui aprovat per unanimitat amb un compromís ferm, si és possible des del Parlament de les Illes Balears”, diu.

El Pla de cultura és una de les prioritats de la Conselleria de Cultura des que va acceptar el càrrec Fanny Tur. En demanar a Sureda per què és tan important el document, contesta que és “perquè crec que la cultura depèn massa sempre dels canvis polítics i tenir objectius a llarg termini podria resoldre les inquietuds d’artistes, creadors o investigadors. El problema és que sembla que les polítiques culturals sempre hagin d’anar molt de pressa i això fa que res es consolidi, que no hi hagi uns objectius a llarg termini de quin país volem en un sentit cultural.

En el calendari del pla “hem projectat uns mesos per als acords polítics, malgrat que ja anirem parlant amb tots els partits i des de ja hi haurà un moment important de discussió. M’he llegit tots els programes dels partits polítics en matèria de cultura i crec que hi ha algunes línies que són tan reivindicades pel sector que són comunes a tots els partits”.

“Serà cabdal que els polítics assumeixin la importància de la cultura i que la posicionin al nivell de la salut o de l’habitatge perquè així ha de ser. La cultura construeix espai públic, la salut és cultura i la cultura passa per tot, malgrat que sempre quedi marginada de les polítiques públiques. És per això que és tan costós demanar augments en els pressupostos, perquè no es considera una prioritat”, hi afegeix.

El Pla de cultura establirà partides pressupostàries, malgrat que “el suport institucional no sempre ha de ser econòmic”. “Moltes vegades les administracions fan un suport molt més d’acompanyament que purament econòmic. Ara bé, hi haurà incloses partides pressupostàries a tot el pla. Crec que un pla sense una aposta econòmica i una identificació de les necessitats no tindria sentit. Per això mateix, és important i serà molt laboriós el pacte entre partits polítics, perquè segurament identificaren com a mancances el pressupost destinat a cultura”, assevera.

“És un sector marcat per la precarietat i la manca de recursos. Si realment es vol fer un pla de millores, caldrà fer apostes fortes”, assenyala la coordinadora.

Entre les diferents estructures culturals “hi ha la sensació que tot està molt dispers. El pla té molta feina darrere i hi ha molta tasca de redacció i de coordinació dels agents per tal de visualitzar unes Illes Balears culturals en la potència que mereixen, inspiradores per a artistes i on el talent es desenvolupa dia a dia. Hi ha molts creadors, però desemparats”.

Creació del Consell de les Arts

A més, la consellera té intenció de crear el Consell de les Arts com “un òrgan participat, una eina que facilitaria també que la cultura no depengui sempre dels canvis polítics i que les prioritats no vagin canviant a cada govern de torn. Tot el teixit cultural, tant projectes com centres culturals públics, privats o independents, necessita una estabilitat, un suport estructural, igual que les indústries culturals”. Per cert, el sector reclama un institut d’indústries culturals. Sureda determina que “les polítiques a llarg termini de suport a la indústria estaran incloses en el pla”.

Procés participatiu

La coordinadora creu que “el pla ha de combinar efectivitat i eficiència i ha de ser també legitimitat. Això, ho aportarà el fet de fer-lo participat amb la ciutadania de les Balears. Crec molt en els processos participatius i hi he treballat en els darrers anys a Barcelona”. A més, “s’ha de saber comunicar bé, perquè moltes vegades és una de les mancances dels processos participatius que tothom que hi tingui interès pugui tenir una via per fer-ho a través de xarxes socials, una pàgina web que estam començant a dissenyar, fòrums de debat en línia, etc.”.

Per acabar, Berta Sureda considera que “el gran repte del Pla de cultura serà el de tenir un espai que els canvis polítics no afectin. Aquest espai es podrà dir Observatori de la Cultura, Consell de les Arts o com ara Pla de cultura, tant és”. “Ha de ser un espai que superi els vaivens polítics, crec que és el que ara necessita la cultura de les Balears”, sentencia Berta Sureda.