Gisela Planas i Jaume Taltavull: “Les biblioteques construeixen comunitat”

PalmaDes de Sabadell i Palma, respectivament, Gisela Planas (Granollers, 1984) i Jaume Taltavull (Ciutadella de Menorca, 1985) viuen dues realitats completament oposades quant a recursos i entorn, però conflueixen en la passió per una professió que es basa a compartir coneixement, tradicionalment en suport escrit, sense demanar res a canvi. Tot i que les biblioteques són, avui dia, molt més que llibres.

Tots tenim al cap una imatge del bibliotecari, però com és de veritat la vostra feina l’any 2024?

— G.P. Depèn molt de la biblioteca on treballis i el teu públic. El perfil del bibliotecari s’ha multiplicat. Ara hi ha perfils més especialitzats, d’infantil, de juvenil, d’adults. Anem més al ritme de la societat: si toca el #metoo, expliques el #metoo. Les TIC també hi tenen un paper molt important i fan d’intermediàries amb la societat. Les noves biblioteques tiren un poc cap aquí, almenys a Catalunya.

— J.T. El perfil és multidisciplinari. Si t’interessen els jocs de taula o si t’interessa la novel·la gràfica, pots treballar sobre aquests temes, per exemple. També depèn molt del barri on estàs. Has d’estar arrelat al teu entorn. Faràs feina amb relació al públic que et ve, a més de per atreure públic nou. I per això has de ser flexible i heterodox.

— G.P. Sí, estar disposat al canvi i escoltar, no ser una persona rígida. A Catalunya també comencen a sorgir els bibliolabs, imitant les grans biblioteques nòrdiques. La de Santa Coloma té una cuina, per exemple, d’altres tenen espais per enregistrar música, impressores 3D, tall de vinil, per gravar pòdcasts... Igual que hi ha llibres, hi ha activitats, exposicions. És un espai que et fa pensar i qüestionar-te les coses.

— J.T. Has d’estar al dia amb la societat en què estàs. L’únic és que nosaltres aquí tenim uns governants que no ho entenen i no tenen la mateixa consciència democràtica ni en l’àmbit de les biblioteques. Ho vàrem veure amb la polèmica entorn dels llibres sobre la figura d’Aurora Picornell. Ens varen obligar a llevar una publicació de xarxes demostrant que no entenen què és una biblioteca pública.

Les Illes i Catalunya, quan parlam de biblioteques, són la nit i el dia?

— J.T. La diferència amb les de Mallorca, almenys les de Palma, que són les que conec més, és de recursos. També hi ha un tema de fons: la cultura de l’Administració aquí és molt diferent. Per exemple, la biblioteca Ramon Llull no estava ni senyalitzada fins fa poc. A Mallorca s’incompleix sistemàticament la llei autonòmica, feta seguint els paràmetres internacionals i aprovada fa 15 anys. Sobre Catalunya, només es pot dir que la primera biblioteca de l’Estat i la primera escola de bibliotecaris varen crear-se a Catalunya. Són un referent.

— G.P. També s’ha de dir que és molt diferent estar en una biblioteca com la meva, que forma part de la xarxa de la Diputació de Barcelona i som vuit persones treballant-hi, que a la biblioteca d’un poble petit, que potser només tenen un director i tres auxiliars...

En una societat on tot és susceptible de ser mercantilitzat, potser és més important que mai reivindicar uns espais on tothom pot accedir a la cultura de franc?

— G.P. Les biblioteques construeixen comunitat. Quan fas activitats, comences a fer grups, a fer barri. A la meva biblioteca venen molts infants sols i acaben fent amics de biblioteca. I això és molt interessant, perquè quan vas coneixent els teus usuaris els pots oferir unes coses o unes altres. A part de cultura i coneixement, ser comunitat i punt de trobada és molt important.

— J.T. Ser un palau del poble, com diu el llibre aquell. Aquí també ensenyam a emprar les noves tecnologies, oferim oci. Pots venir a jugar a un joc de taula, a mirar una pel·lícula... Hi ha biblioteques que fins i tot ofereixen videojocs.

Vosaltres com vàreu acabar de bibliotecaris, per vocació o per atzar?

— G.P. En el meu cas, va ser perquè la biblioteca del meu poble ha estat molt present a la meva vida. Soc d’un poble molt petit i la biblioteca estava a l’escola. I quan sortíem a jugar, ho fèiem amb la bibliotecària. Després, vaig anar a viure Sant Celoni, a 17 anys, i tenia la biblioteca al costat. També vaig congeniar amb la bibliotecària. A part que m’agradava molt llegir. Aquesta és una feina molt maca, perquè a la vida dels joves som uns adults que hi poden tenir una influència sense ser professors ni cap autoritat.

— J.T. A mi sempre m’ha agradat llegir, però no tenia cap biblioteca de referència. Quan vaig acabar el Batxillerat i havia de triar carrera, sabia que havia de ser de lletres. Una amiga em va parlar de Biblioteconomia i Documentació, que hi havia molta feina. La vaig començar, però la carrera no em va entusiasmar gaire, perquè era molt tècnica. El que sí que m’ha entusiasmat és la feina. En el meu cas és una vocació que va anar creixent a mesura que hi feia feina.

Recomanen

Les millors biblioteques públiques de la seva comunitat