Biblioteques amb estrella

PalmaL’antiga Caixa de Pensions –la Caixa– va arribar a obrir vint biblioteques a Mallorca, Menorca i Eivissa. La primera, fa gairebé un segle, per oferir un servei cultural que, aleshores, pràcticament no prestava el sector públic. Una exposició a la biblioteca Ramon Llull, a la plaça del Tub de Palma, que s’inaugura dimarts, 20 d’abril, amb motiu del Dia del Llibre, recorda aquella xarxa, la primera de les Illes. La va obrir l’entitat que es va identificar amb l’estrella de Joan Miró i que ara s’anomena CaixaBank. Justament aquests dies el banc hereu d’aquella caixa completa la seva absorció de Bankia, on hi ha allò que queda de l’antiga Caixa de les Balears, Sa Nostra. 

Ben igual que les altres caixes d’estalvis, com Sa Nostra o la de Colonya a Pollença, la Caixa de Pensions nasqué amb uns objectius filantròpics i assistencials, el 1904, en un moment en què els treballadors no tenien, ni de bon tros, la protecció social actual. Els periodistes Joana Roque i Andreu Manresa assenyalen que aquella iniciativa tenia “el més viu interès i la major simpatia” d’Antoni Maura, aleshores president del govern espanyol, segons va escriure ell mateix. Quan es varen instal·lar a les Balears, el 1913, varen rebre “tot el suport” de Miquel dels Sants Oliver i de Joan Alcover. Curiosament, el dinar de celebració de la primera oficina es va fer al Gran Hotel, que ara és el CaixaFòrum de Palma. 

Francesc Moragas (1868-1935) fou el fundador de la que arribà a ser coneguda com la Caixa per excel·lència, un “home bo, una mica il·luminat, imaginatiu –seguidor de Ramon Llull i de l’Ars Magna–, correcte i honest”, el defineixen Manresa i Roque. L’aposta de Moragas per les Illes fou tan decidida que establí el seu despatx a Mallorca, delegant al seu segon, Josep Maria Boix, la gestió de l’entitat a Catalunya. 

La posada en marxa de biblioteques locals fou un aspecte més de l’obra assistencial de la Caixa, que atenia col·lectius tan diversos com els cecs, les dones treballadores, els malalts de tuberculosi i les persones grans o amb discapacitat. Segons la investigadora Teresa Miret, aquest projecte probablement es deu a “l’estreta relació” de Moragas amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), una breu entitat de descentralització que volia impulsar biblioteques als municipis. La primera biblioteca de la Caixa va ser la de Santa Coloma de Farners, oberta el 1923, i al Principat se’n varen arribar a posar en marxa més d’un centenar.

Pel que fa a les Illes, la primera a obrir fou la de Sóller, el 1929. Aleshores, recorda Miret, el 44% dels illencs eren analfabets, i això que el percentatge “s’havia reduït a la meitat” només des de l’inici del segle. Els espais de la Caixa destacaven per la modernitat i per l’orientació cap a un públic ampli; el model eren les biblioteques populars dels Estats Units, amb unes instal·lacions còmodes i el màxim de facilitats per accedir als llibres. Per classificar els fons, ja es feia servir el sistema decimal de Brussel·les, que havia arribat a Espanya cap al 1920 i que, amb modificacions, és el que encara s’utilitza avui, amb totes les matèries possibles ordenades per números.  

A continuació s’inauguraren les biblioteques d’Inca (1929); Llucmajor, Manacor, Maó i Eivissa (1930); Felanitx, Ciutadella, Alaior i Palma (1931); Muro (1933), Son Servera i Petra (1934). Després del parèntesi de la Guerra Civil, encara s’obririen les de Capdepera (1945), Andratx (1946), Alaró (1948), Sineu (1952), sa Pobla (1953), es Mercadal (1955) i Artà (1957). Algunes de les biblioteques, a més, disposaven d’espais per a conferències i exposicions. A la de Felanitx, el 1973, Miquel Barceló mostrà per primera vegada en públic la seva obra, amb només setze anys. El cas d’Eivissa era particular perquè la de la Caixa va ser la primera biblioteca pública que es va obrir a l’illa. No és estrany que causàs expectació, amb “una multitud ansiosa” per conèixer les seves instal·lacions i la “desfilada interminable de més de dotze mil persones”, segons les historiadores de l’educació Immaculada Pastor i Carme Fernández.   

El triomf del cop d’estat del 1936 a Mallorca no va ser una bona notícia per a la cultura. El delegat de la Caixa, Marià Millán, fou apartat de la gestió i empresonat durant set mesos, tot i que només havia estat condemnat a quatre, acusat de trigar massa en el lliurament dels llibres que s’havien de retirar de les biblioteques. Les instruccions venien de la Comandància General de les Balears i es referien, recull el mateix Millán, a “literatura socialista, comunista i dissident” i a autors com Rousseau, Kant, Rovira i Virgili, Voltaire, Dumas i Blasco Ibáñez. Tots els llibres de la biblioteca de Son Servera, registra Miret, “foren cedits” a l’hospital Militar de Palma “per ser utilitzats pels soldats que hi estaven ingressats”. 

Llull, salvat de la crema

En contrapartida, a la zona republicana s’ordenava, diu Miret, “amb tota urgència i sense cap mena de vacil·lacions”, segons les instruccions, destruir els llibres de religió, els escrits per religiosos, exceptuant-ne “les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, que tant estimaren els humils”, els que duien autorització eclesiàstica, els d’ideologia dretana, les publicacions italianes i alemanyes –els aliats de Franco– i les imatges sacres. Miret conta que la bibliotecària de la Caixa a Igualada, Matilde Ubach, va aconseguir salvar de la crema alguns llibres que va amagar, incloent-hi les Primeres poesies de Miquel Costa i Llobera. Les biblioteques de Menorca foren de les que menys danys patiren.

Un cop acabat el conflicte, es reobrien amb dificultats els locals de la xarxa –el de Son Servera, buidat, amb fons nous–. Evidentment, amb tota la documentació en castellà –seria així fins al 1978– i d’acord amb la nova moral imposada. Així la missió d’aquesta xarxa de biblioteques va passar a ser “contribuir (...) a la formació religiosa, patriòtica”, a més de “científica”. S’insistia, com no podia ser d’una altra manera, en la prohibició de “llibres i publicacions danyosos a la fe catòlica o la integritat dels costums”. A principi dels anys quaranta, recull Miret, havien davallat els usuaris respecte del 1935, entre altres motius, per la manca de calefacció. Per aconseguir-ne més, alguns espais obriren els diumenges dematí. La biblioteca de la Caixa a Palma rebé el 1947 la visita de la dona de Franco, Carmen Polo, i la seva filla, en ocasió d’una exposició de ventalls antics.

200.000 de cedits a les institucions 

Els anys seixanta i setanta foren temps d’intensa activitat i dinamització a la xarxa. Però el retorn de la democràcia i la consolidació de les noves institucions, locals, insulars i autonòmiques, varen fer pensar a la Caixa que ja no els pertocava cobrir aquest servei. Per això, recullen Roque i Manresa, “es decidí la cessió de la titularitat i de la gestió de les biblioteques i els seus fons als ajuntaments”. Del 1993 –Sineu i Son Servera– al 1999 –Palma– tancaren tots els locals i prop de 200.000 exemplars passaren a ser propietat pública.

Totes les biblioteques tenien una sola encarregada, excepte la de Palma, que, a més, tenia una auxiliar, però és que també és la que tenia el fons més gran, més de 27.000 volums. Tal vegada per això mateix va resultar complicat trobar una nova ubicació per a tot aquell material. Fou necessari un acord a tres bandes entre la Caixa, l’Ajuntament de Palma i la Conselleria d’Educació. El Govern hi va aportar l’edifici: la seu dissenyada el 1912 per l’arquitecte madrileny Tomás Gómez Acebo per a “Biblioteca Provincial” –encara avui llueix aquest rètol–, però que mai no s’havia fet servir amb aquesta finalitat, fins que el 2005, quan obrí amb el nom de Ramon Llull, tan admirat per Francesc Moragas. Ja s’havia dit així una de las sales de l’antic espai de la Caixa, dedicada als llibres mallorquins. 

Són els antics fons heretats de la biblioteca de la Caixa els que ara la biblioteca Ramon Llull desitja donar a conèixer, aprofitant la feina de preparació de l’exposició Les biblioteques de la Caixa a les Balears: 1929-1999, que s’inaugura aquest dia 20, amb motiu de Sant Jordi, i que continuarà oberta al públic fins al 31 de maig. La mostra s’havia previst per a l’any passat, pel quinzè aniversari de la biblioteca Ramon Llull, però es va ajornar per la pandèmia.

L’exposició es basa en les 276 capses de llibres que, quan es va obrir la nova seu, no es varen instal·lar a les prestatgeries, sobretot, perquè ja eren massa antics. Aquest és el Fons de Reserva de la Caixa, que comprèn una secció de llibres anteriors als anys 50, una de fulletons, una de publicacions periòdiques i una quarta de llibres moderns. Tot aquest material es vol donar a conèixer al públic interessat, mitjançant “exposicions, ressenyes, fitxes didàctiques i elaboració de guies”, assenyalen fonts d’aquesta biblioteca de la xarxa de Palma. Es fa possible, així, recuperar la història de la xarxa de l’estrella.