Més de 2.000 km en bicicleta fins a Mauthausen

BarcelonaAlex Cirera va conèixer la història del seu avi, Félix Izquierdo, fa relativament poc. A casa seva pràcticament mai no se’n va parlar perquè Izquierdo, mort al camp nazi de Mauthausen, ni tan sols va conèixer la seva filla, la mare de l’Alex. Al mes de maig, amb 49 anys, Cirera va voler acostar-se a la memòria del seu avi recorrent amb bicicleta els més de 2.000 quilòmetres que separen Barcelona de la població austríaca. Va fer el mateix recorregut que va fer Izquierdo com a exiliat i deportat. Es va fer mal i va tenir molt mal temps, però diu que ho repetiria. Tot el seu camí ha estat filmat perquè se’n farà un documental, Carretera a Gusen, que probablement s’emetrà a TV3. En la seva aventura l’ha acompanyat el realitzador Eloy Calvo, i al llarg del camí han entrevistat diversos testimonis, des de fills d’exiliats fins a historiadors.

No ha sigut fàcil, per a Cirera, saber què li va passar al seu avi. Ni tan sols n’havia vist mai cap fotografia. “L’àvia gairebé no ens en va dir res. Vam descobrir que havia mort a Gusen perquè el govern alemany va enviar una carta disculpant-se, amb una petita indemnització per a la meva mare”, diu Cirera. L’àvia d’aquest bomber de 49 anys va haver de refer la seva vida ràpidament, perquè, quan Izquierdo va haver de fugir d’Espanya, ella ja estava embarassada de la que seria la seva única filla. S’havien casat al front. Trucant a moltes portes i buscant als arxius i a les golfes de la casa familiar, Cirera ha pogut reconstruir part de la vida del seu avi: militava a la CNT, va ser sergent republicà a la Guerra Civil i com a exiliat el van tancar als camps francesos. Va ser detingut pels nazis i va entrar a Mauthausen el 13 de desembre de 1940 i d’allà va passar a Gusen, el 24 de gener de 1941. Va morir per culpa d’una colitis ulcerosa l’1 de novembre de 1941. Tenia 33 anys. “La meva àvia, per protegir la seva filla, li va posar el cognom del seu segon marit, però quan la meva mare es va casar va decidir donar-li el nom de l’avi i va modificar la partida de naixement -explica Cirera-. Per demostrar que Izquierdo era realment el pare, l’àvia va haver d’aportar proves i va adjuntar set cartes manuscrites de l’avi”.

Cirera va trobar les cartes grapades amb la sentència i va descobrir que el seu avi havia treballat a la Línia Maginot. Entre 8.000 i 9.000 catalans van participar en la construcció d’aquesta línia, un mur defensiu pensat per protegir França d’una invasió alemanya. Eren exiliats republicans que van ingressar a les CTE (Companyies de Treballadors Estrangers), unitats integrades a l’exèrcit francès, per escapar de les condicions de misèria i insalubritat dels camps de concentració del sud de França.

“No teníem cap fotografia de l’avi. Regirant capses i andròmines, vaig trobar-ne algunes i per fi vaig poder posar-li cara”, diu Cirera, que va decidir fer aquest recorregut amb bicicleta després d’haver estat a Mauthausen, per primera vegada, l’estiu passat. “No era conscient de tot plegat fins que vaig estar allà. Se’m va remoure tot, i vaig decidir que hi volia tornar i posar-li una placa”, diu.