Biel Majoral, guardonat amb la Creu de Sant Jordi de Catalunya
La Generalitat de Catalunya ha destacat la importància del cantautor, professor i activista cultural mallorquí amb la cultura dels països vertebrats per la llengua catalana
PalmaLa Generalitat de Catalunya ha atorgat aquest dimarts la Creu de Sant Jordi al cantautor, professor i activista cultural mallorquí Biel Majoral. Aquest guardó reconeix l'entrega del mallorquí en defensa de la identitat catalana.
Des de la Generalitat han remarcat la "qualitat incisiva del conjunt polifacètic de l'obra de Majoral, projectada en tres vessants: artístic com a cantautor, filològic i docent, i també polític". Així mateix, han subratllat la importància de la feina del mallorquí. "Cal destacar l'exploració dels més diversos substrats de la cultura popular, la recuperació de lletres populars de cançons mallorquines i, en general, del conjunt de la cultura dels països vertebrats per la llengua catalana".
Biel Majoral nasqué a Algaida el 1950. És llicenciat en Filologia Romànica, especialitat en Filologia Catalana. A més, és professor de Llengua Catalana a la Facultat d'Educació de la Universitat de les Illes Balears. Majoral també ha format part de la vida política balear. Durant els anys 70 milità al Partit Socialista d'Alliberament Nacional i fou membre fundador i dirigent del Partit Socialista de Mallorca a principi dels anys 80. Als anys 90, decidí deixar el Partit Socialista de Mallorca i es convertí en militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions espanyoles de 1993.
El paper de Majoral dins la música mallorquina ha estat cabdal. A més dels seus discs: 'Vou veri vou per no dormir', 'Temps, temps, temps' i 'Cançons republicanes', Majoral col·labora amb altres músics com Maria del Mar Bonet i Pere Capellà.
Entre la resta de premiats, hi ha el futbolista argentí Leo Messi; el musicòleg i compositor Lluís Albert i Rivas; l'empresària i presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), Joana Amat Amigó; la pedagoga Montserrat Andreu Teixidó; el professor universitari, traductor i impulsor de la llengua i la literatura romaneses a Catalunya Virgil Ani; els polítics i presidents del Parlament de Catalunya Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol; el metge Carles Furriols i Solà; l'educadora Carme Giralt i Rosés; el president de la patronal Pimec, Josep González; els lingüistes M. Carme Junyent Figueras i Joaquim Rafel i Fontanals; l'il·lustrador i dibuixant Lluís Juste de Nin; la mestra i activista en la defensa dels drets dels infants Montserrat Juvanteny Juvanteny; la mestra Núria Marín; l'activista social Mercè Otero Vidal; el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peters; el dissenyador gràfic Josep Pla-Narbona San Antonio; la mestra i professora de dansa popular Núria Quadrada i Damont; la filòloga i lingüista Gemma Rigau i Oliver; l'antropòloga i activista social Fina Rubio Serrano; l'arquitecta Benedetta Tagliabue; el biòleg i ecòleg Jaume Terradas i Serra; la llibretera Montserrat Úbeda i Pla; el polític Ivo Vajgl, i el fotògraf Antoni Vidal Miquel.
En l'apartat d'entitats, la Creu de Sant Jordi d'enguany és per a l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, l'Ateneu de Tàrrega, el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, la Coral Capella de Santa Maria de Ripoll, l'Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa, la Facultat de Nàutica de Barcelona, l'entitat Família i Benestar Social - Fundació Privada, la Federació Catalana d'Entitats Corals, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), la Fundació Carles Salvador, la Fundació Museu Etnogràfic Vallhonrat, la Fundació Privada ALTEM, la Fundació Privada ARED, la Fundació Privada ASPRONIS i La Trinca.