Majoral recorda Artigues com un "intel·lectual de proximitat que coneix la gent, la toca, la palpa"

Palma"Divendres l'acomiadarem, no hi haurà discursos. Antoni era un amant de la poesia i del silenci. Ens veurem els amics i ens farem una abraçada". Biel Majoral parlava de l'amic, de l'"intel·lectual amb voluntat de magisteri" -així el defineix-; feia poc temps que havia deixat la família, la dona i el fill d'Antoni Artigues. "A les 7 o a les 7,30 se n'ha anat. Li varen diagnosticar el càncer fa unes dues setmanes. Ha tingut temps per acomiadar-se de la gent, ens ha demanat que féssim tot el que ells no han pogut fer".

"Érem la parella de fet que ha durat més temps al llarg de la història", recorda Majoral. Durant 37 anys han fet feina plegats, han compartit despatx a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB). "Ha fet estimar la poesia, el teatre i el país a molts de joves", apunta Majoral.

L'amic i company el defineix com "un intel·lectual de proximitat que coneix la gent, la toca, la palpa, i no fa sentències maximalistes". D'ell també lloa la faceta professional: "Com a professor estava entregat als alumnes, els dedicava hores i hores. Els seus apunts són una obra d'art. Em deia 'jo faré feina fins als 70 anys, no me'n vaig com altres, només se'n van els ganduls".