Surt a la llum la primera biografia de Joan Miró
L'obra escrita pel periodista Josep Massot descobreix el costat més salvatge i compromès del pintor
Palma"El nin que parlava amb els arbres" era un infant callat que connectava amb la natura i els seus misteris com ho fa només l'home sensible i l'artista que és de veritat.
Ara que Joan Miró descansa tranquil sota les faldes de Montjuïc i que ja pot desoir aquells que el blasfemaven per pintar, precisament, com un nin. Ara que Joan Miró és Joan Miró, l'artista universal que va saber conjugar el bo i millor de l'art d'orient i occident i que, traït pels seus paisans, tanmateix va saber enlluernar la intel·lectualitat americana. Ara, Josep Massot, periodista de La Vanguardia i gran aficionat del pintor, pot recuperar el costat més genuí de l'artista sense por de trair-lo. El poeta Octavio Paz ja ho deia bé, Miró pintava com un nin de 5.000 anys.
Es tracta ni més ni menys que de la primera biografia de Joan Miró, un estudi que descobreix l'artista més enllà de l'estereotip de pagès aïllat del món amb què Josep Pla el va circumscriure amb la seva sèrie de retrats literaris, els 'Homenots'.
L'autor, Josep Massot, l'ha presentat a la Fundació Miró de Mallorca, acompanyat del seu director Francisco Copado i Joan Tarrida, de l'editorial Galàxia Gutenberg, que és qui el publica.
"El nin que parlava amb els arbres" és un repàs per la trajectòria vital i artística del pintor que, tot i el seu caràcter hermètic, humil i silenciós, gaudia de bona ambició i necessària autocrítica.
Els coneixements sobre les avantguardes de principi de segle, de l'atmosfera literària que es respirava al París dels anys 20 i a la Mallorca intel·lectual dels 70 és un bagatge que Josep Massot posa de manifest en aquesta investigació plena de referències, detalls i divertides anècdotes.
La biografia de Massot, feta a partir de cartes i testimonis directes d'amics i familiars, constitueix una investigació profunda sobre la vida d'un pintor captivat pels siurells de Mallorca, el mar i la lluïssor dels seus blaus que potser de cop esdevindrien grocs.