Al futur postapocalíptic de 'Bird Box Barcelona' no es parla en català

Amb Els últims dies (2014), Àlex i David Pastor van dirigir una ficció postapocalíptica ambientada a Barcelona en què un mal sense nom obligava la població a estar en espais tancats, i el protagonista bregava amb la por a la paternitat. L'any 2018 Netflix estrenava un dels seus films originals de més èxit, Bird Box: A cegues, sobre una societat postapocalíptica en què cal aïllar-se visualment de l'exterior i la protagonista viu amb conflicte la maternitat. Resulta prou coherent, doncs, que la plataforma encarregués als germans Pastor la direcció de la nova entrega de Bird Box, situada a la capital catalana.

Les coincidències entre aquelles dues pel·lícules s'expliquen per les inèrcies del gènere en què s'inscriuen. Per separar-se aquest cop del més previsible, a Bird Box Barcelona els Pastor aposten per un protagonista amb un rol inesperat que els permet alhora situar-se en el corrent actual de les ficcions postapocalíptiques: posar l'accent més en la foscor dramàtica que no pas en el relat de supervivència. De passada, els cineastes entronquen amb la tradició de cert terror psicològic de producció catalana, de Jaume Balagueró al Camino de Javier Fesser. A Bird Box Barcelona es parla anglès, alemany i castellà, però ni un borrall de català, símptoma de com el film acaba esdevenint l'equivalent cinematogràfic de la Barcelona convertida en ciutat franquícia: un projecte que, per ajustar-se a les tendències globals des de cert color local, renuncia a l'ànima pròpia.