‘Black Adam’: el ‘blockbuster’ superheroic de The Rock amb director català
Jaume Collet-Serra firma la pel·lícula que vol convertir Dwayne Johnson en el Superman fosc de l’univers DC
BarcelonaNo deixa de ser irònic que un dels actors més coneguts del Hollywood actual, el rei del blockbuster d’acció Dwayne Johnson (The Rock), debuti aquest divendres en el cinema de superherois amb Black Adam, que protagonitza un superheroi gairebé desconegut per al gran públic. La història editorial de Black Adam és atípica: creat el 1945 per Otto Binder i C. C. Beck, durant dècades va ser només un enemic del Capità Marvel de DC –també conegut com a Shazam–, la seva contrapartida malvada i provinent de l’antic Egipte. Però a començaments del segle XX, el personatge es va reinventar com a antiheroi sui generis, monarca del regne mític de Kahndaq i aliat de la Societat de la Justícia, el grup superheroic més veterà de l’univers DC. Un Black Adam reformat, sí, però que s'enfrontava als superherois que li feien nosa i liquidava sense miraments els malvats. Amb poders extraordinaris, era un Superman fosc, quasi invencible i sense escrúpols morals.
The Rock va descobrir el personatge quan el 2006 van oferir-li protagonitzar una pel·lícula del Capità Marvel i es va adonar que l’atreia més l'ambigüitat de Black Adam que la innocència i bondat de l’heroi oficial. A l’actor, fill de mare samoana i pare afrodescendent, també li resultava més fàcil identificar-se amb un personatge d’origen africà, una de les poques excepcions de color en el blanquíssim panteó d’herois de l’univers DC. L’arribada de Black Adam a l’univers cinematogràfic de DC estava prevista a Shazam (2019), que havia de presentar tant el Capità Marvel com el seu rival, però Johnson va lluitar per aconseguir que Black Adam tingués la seva pròpia pel·lícula de presentació. I l’atzar –o el destí– ha volgut que s’estreni justament quan el projecte superheroic de Warner, que no té un èxit rotund des d’Aquaman (2018), està sumit en una crisi profunda amb Batgirl esborrada del mapa per la fusió amb Discovery i Flash penjant d’un fil pels problemes mentals i legals de l’actor Ezra Miller. El Black Adam de Johnson ha acabat sent, ves per on, la gran esperança de Warner per redreçar el camí (econòmic) de l’univers DC.
De Barcelona a Hollywood
Per dirigir Black Adam, Johnson –també productor de la cinta– va fitxar el barceloní Jaume Collet-Serra, amb qui havia treballat a Jungle cruise (2021), un projecte d'envergadura similar a la dels films de superherois: prop de 200 milions d'euros de pressupost, el més gran que ha tingut mai un cineasta català o espanyol (el Jurassic World de Bayona rondava els 180 milions). El director no amaga que abans de Black Adam no sabia gran cosa de superherois, però en les entrevistes assegura –també s'apunta en una escena del film– que va prendre com a model el Clint Eastwood de la Trilogia del dòlar, és a dir, un altre heroi expeditiu i de moral flexible. I sí, hi ha un petit homenatge als duels de Sergio Leone, però el to general és l'habitual del cinema superheroic de DC: soroll, fúria i molta èpica digital.
Què té Black Adam que no haguem vist abans una dotzena de vegades? Per començar, un protagonista d'una ferocitat inèdita entre els superherois; tant, que durant la pel·lícula mata a sang freda centenars de sicaris i malvats. Tampoc és habitual veure com es qüestiona l'agenda geopolítica dels superherois anglosaxons. “¿Fa 27 anys que vivim sota el jou de mercenaris i ara que tenim el nostre campió ens veniu a ajudar?”, li retreuen a Hawkman, líder de la Societat de la Justícia, enviada a Kahndaq pel govern nord-americà a eliminar Black Adam.
Però, en general, Collet-Serra no està per obrir nous camins en el gènere i s'emmiralla en el cinema maximalista i vigorèxic del Zack Snyder de Batman vs Superman, de superherois foscos, emocions primàries i poc espai per a l'humor. Aquesta última és, de fet, la gran diferència entre Black Adam i l'última fornada de superherois d'ètica qüestionable com Harley Quinn, Peacemaker, l'Esquadró Suïcida, Deadpool o Venom: que Johnson es pren molt seriosament el seu personatge. A favor seu té un carisma a joc amb els seus bíceps: al cap i a la fi, The Rock sempre serà un superheroi, interpreti un capità de vaixell, un policia o un veterà de guerra.
