Blanca Portillo reivindica el silenci a l'escenari

BarcelonaJuan Mayorga va ingressar a la Real Academia Española el 2019 amb un discurs que reivindicava el silenci. "El teatre és l'art del conflicte, i troba en el silenci la més conflictiva de les seves paraules, la que es pot enfrontar a totes les altres", va dir aleshores Mayorga. Just després de pronunciar el discurs, el dramaturg ja va veure que es podria convertir en una experiència teatral. Per això es va aliar amb l'actriu Blanca Portillo i li va proposar de representar el discurs a escena imaginant-se que un dramaturg li havia encarregat de representar-lo com si fos un espectacle. Silencio es va estrenar al febrer al Teatro Español de Madrid i aquest divendres arriba a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb gairebé totes les entrades exhaurides. S'hi estarà fins al 23 d'octubre sense possibilitat d'ampliar funcions, ja que l'espectacle està de gira fins al març de l'any vinent.

Mayorga va tenir clar des del principi que només Portillo podia encarnar el seu text. "És una autèntica amiga i una actriu superdotada. Estableix una relació molt personal amb els espectadors, com si estigués xiuxiuejant el text a cau d'orella de cadascun d'ells", diu el dramaturg. Silencio mostra la cuina del teatre, com es construeix un personatge i com l'actriu l'interioritza. A través de fragments de clàssics com Antígona, La vida es sueño, La casa de Bernarda Alba, L'hort dels cirerers i El Quixot, Portillo reflexiona sobre com el silenci impacta en els textos teatrals i com a l'escenari només hi ha silenci fins que arriba l'actor. "Per homenatjar el teatre hem de pensar en homenatjar l’actor. El teatre és el regne de l'actor, sense ell no hi ha paraula", assenyala el dramaturg.

Trobar a faltar el silenci

El text de Mayorga recorre als clàssics per reivindicar la necessitat de prescindir, a vegades, de les paraules per poder trobar-se a un mateix i reflexionar. "En un moment de molt de soroll, el silenci és entès com a lloc de reflexió, d'autocrítica, una manera de mirar el món. Si no hi ha silenci, no hi ha conversa interior i les paraules no tenen sentit", explica Portillo, que defineix Silencio com "un viatge intel·lectual i emocional" del qual mai es pot desprendre. "És un recorregut al llarg de la història del teatre per mostrar com el silenci ha estat protagonista sempre i per fer-nos adonar que el trobàvem a faltar", afegeix l'actriu. Per a ella, aquest monòleg canvia "radicalment" la manera de veure el teatre: "Sense silenci no hi ha conversa interior i les paraules no tenen sentit".