Mascarell a Madrid: "Acabi com acabi el debat polític, l'amistat cultural perdurarà"

MadridEl Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, ha celebrat aquest dimecres el desè aniversari de l'espai del carrer Alcalá, amb un homenatge a la llengua i a la cultura catalana. L'acte l'han presidit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el delegat del Govern a la capital espanyola, Josep Maria Bosch. Mascarell ha fet una aferrissada defensa del model d'immersió lingüístic, ha assegurat que el problema entre Catalunya i Espanya no és pas cultural sinó polític i, en concret, "de relació entre Catalunya i la forma d'estat". "Acabi com acabi el debat polític, l'amistat cultural perdurarà perquè la cultura és riquesa", ha subratllat.

L'esdeveniment ha comptat amb la presència d'institucions, entitats i personalitats rellevants de la cultura catalana que al llarg dels 10 anys de vida del nou enclavament han participat en algun dels actes programats pel Centre. Entre els presents també hi havia l'expresident de la Generalitat José Montilla, el secretari d'estat de Cultura, José María Lasalle, diversos senadors i diputats catalans, i també magistrats del Tribunal Suprem i Constitucional.

El conseller Ferran Mascarell ha subratllat que els catalans viuen amb "molta normalitat" la condició de país amb una "llengua pròpia" adaptada i incorporada pels nouvinguts. "Això es conseqüència d'un bon sistema educatiu aprovat fa anys ", ha subratllat Mascarell en defensa de la immersió lingüística.

El conseller ha volgut desvincular la cultura de l'enfrontament polític entre Catalunya i Espanya: "No hi ha un problema cultural, hi ha un problema polític, i més que polític és un problema de relació entre Catalunya i la forma d'estat, amb la institució que ens governa". "El problema no és amb la cultura, amb la idea d'Espanya ni amb els espanyols", ha insistit.

Durant la seva intervenció ha destacat la necessitat de convertir Catalunya en un país més fort. "Això requereix eines que creiem que no tenim i que l'Estat no ens acaba de satisfer", ha assegurat davant els més de cent assistents a l'acte.

"Acabi com acabi el debat polític, que serà de manera democràtica perquè vivim en una societat democràtica, l'amistat cultural perdurarà perquè la cultura és riquesa", ha conclòs Ferran Mascarell, que ha afegit que Blanquerna continuarà a Madrid independentment del desenllaç polític.

Abans de la intervenció del titular de Cultura, ha estat el torn per al delegat del govern de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, que ha ofert Blanquerna com a "pont i lloc de trobada" amb la societat madrilenya: "Estic convençut que aquesta funció de nexe i de diàleg és especialment important en la situació històrica en què ens trobem en què Catalunya es planteja amb la formació de noves majories socials quin ha de ser el seu futur".

Pasqual Maragall va inaugurar l'actual seu

La inauguració de l'actual seu es va portar a terme el juny del 2005 a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el que era delegat del Govern a Madrid, Santiago de Torres, i l'exalcalde de la capital espanyola, Alberto Ruiz-Gallardón. Des d'aquell moment l'activitat al CCBlanquerna ha anat creixent i ha passat dels 70 actes de mitjana dels anys 90, quan la seu era al carrer Serrano, als més de 200 actuals.

A més, Blanquerna ofereix altre tipus d'activitats enfocades a promoure la llengua i el territori com les Aules de Català, que ja superen els 300 alumnes anuals, una llibreria especialitzada en temàtica acatalana amb un fons de més de 15.000 títols i una Oficina de Turisme de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys han passat pel Centre personalitats polítiques, intel·lectuals, científiques, educatives i del món de les arts i del pensament de la talla de Rosa Regàs, Almudena Grandes, Joan Margarit, Toti Soler, Gerard Quintana, Isabel Coixet, Ventura Pons, Martí de Riquer, Mario Gas, entre molts altres.

L'exposició 'Lluís Carandell, periodista' va inaugurar la seu actual. Amb tot, al llarg d'aquests 10 anys s'hi han presentat des de d'exposicions de l'art català més innovador fins a obra inèdita de diverses temàtiques. Entre aquestes temàtiques hi ha fotografies inèdites de Catalunya, del compromís de Pau Casals amb la pau i la democràcia o la mostra 'Gaudí Lab' que va exhibir per primer cop obres originals com el banc litúrgic de la Cripta de la Colònia Güell o el llibre de condolences per la mort de l'arquitecte.

Blanquerna també ha habilitat un espai destinat exclusivament a la fotografia anomenat Racó del Fotògraf, on han exposat Eugeni Forcano, Humberto Rivas o Roser Villalonga. Una de le principals exposicions que han passat per aquest espai és 'Fotografia catalana dels anys 50 i 60', amb imatges de Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons o Toni Catany.

S'han organitzat homenatges pòstums a figures com Josep Maria de Segarra, Ernest Lluch, Francesc Pi i Margall, Terenci Moix, Pere Calders, Manuel Vázquez Montalbán, Xavier Montsalvatge o Maria Mercè Marçal. També s'han preparat commemoracions oficials amb motiu dels anys Rusiñol, Rodoreda, Maragall, Espriu o Gaudí.