"No m'imaginava que sonaria tan bé": la col·laboració inesperada entre Catalunya i Corea

Barcelona"Com es diu compàs en anglès?", pregunta Kike Bela, amb el baix penjat a l'esquena. "Measure", respon el trompetista Mark Cunningham. El percussionista Jang Do-hyuk tradueix la conversa al coreà perquè l'entengui Yun Eun-hwa, que està asseguda al fons de la sala d'assaig de la fàbrica de creació Fabra i Coats, a Barcelona. Completen l'estampa el baixista Ham Min-hwi, el bateria Pau Rodríguez (conegut pel grup Za!) i el guitarrista Lluís Rueda (que temps enrere va formar part d'El Petit de Cal Eril). Encara que costi de creure, el trio coreà Dongyang Gozupa i la banda barcelonina Blood Quartet es comuniquen a la perfecció, malgrat el xampurreig de llengües i la distància cultural que els separa. "Gairebé no ens coneixem, no sé pràcticament res de la seva vida personal, però la música és un llenguatge comú que ens uneix", explica Do-hyuk. "Tocar amb els Dongyang Gozupa ens ha tret de la zona de confort; ens ha fet venir ganes de viatjar i provar nous instruments", afegeix Bela.

Després d'una setmana assajant, els dos grups tenen gairebé enllestit un repertori conjunt que inclou temes de Blood Quartet i composicions noves, creades des de zero durant hores d'improvisació a la Fabra i Coats. Aquest dijous, 19 de setembre, a les 20.45 h, actuaran junts al Mercat de Música Viva de Vic, i el divendres 20 faran un segon concert a la plaça Reial de Barcelona (21.30 h), dins el Festival BAM (inclòs en els actes de la Mercè). Aquest intercanvi musical va arrencar el setembre del 2023 amb una actuació a la plaça Gwanghwamun de Seül, dins el festival coreà Seoul Music Week. El festival, que té un format bastant similar al Mercat de Música Viva de Vic però amb una forta presència de grups internacionals, va entrar en contacte amb Blood Quartet a través de la Fabra i Coats i l'Institut Ramon Llull. "A Seül només van tocar tres temes junts, però va funcionar tan bé que vam decidir repetir-ho a Catalunya", diu el director executiu del Seoul Music Week, Sungchun Lee.

"Corea és la primera potència musical d'Àsia"

Blood Quartet s'inspira en la No Wave de Nova York amb una sonoritat que fusiona el free jazz, el rock pantanós i el post-hardcore. Dongyang Gozupa, en canvi, fa un rock progressiu ancorat en el folklore tradicional coreà combinant una percussió agressiva amb el dulcimer martell, un instrument típic de la música tradicional coreana molt semblant al saltiri. En coreà, el nom del grup significa "altes freqüències sonores de l'est". "Aparellar aquests dos grups ha sigut com muntar una mena de monstre de Frankenstein, ens enfrontàvem a una incògnita", diu el coordinador executiu de la Fabra i Coats, Carles Sala. "No m'esperava que sonés tan bé, perquè Blood Quartet treballa amb notes molt llargues, mentre que Dongyang Gozupa té un ritme més frenètic i percudit", afegeix Lee.

Els músics també han viscut la fusió com un experiment. "Estem descobrint que hi ha molta afinitat entre els ritmes tradicionals coreans i el flamenc o la bulería", explica Cunningham. "La nostra fugida del rock ens ha portat sempre a buscar camins alternatius i, d'una manera estranya, això ha fet que ens acoblem molt bé al so coreà", diu Rueda, que creu que Blood Quartet i Dongyang Gozupa tenen en comú "el soroll i l'agressivitat". "Sí, però una agressivitat que no acaba de culminar, que mostrem una mica i, tot seguit, tallem en sec", diu Bela. "A més, als dos grups ens agrada provar sonoritats noves i fer pensar la gent que ens escolta", afegeix el baixista.

Lee, que no descarta impulsar més col·laboracions d'aquest estil, aprofitarà el Mercat de Música Viva de Vic per descobrir nous grups catalans. "Tant a Catalunya com a Corea hi ha un gran respecte per la música tradicional, i per això ens tenim una simpatia especial", explica el productor. "Actualment, Corea és la primera potència musical d'Àsia –afegeix Sala–. Tenen una escena molt creativa, amb una gran riquesa rítmica i harmònica. Treballen sobretot a partir d'una base tradicional, però ho porten cap a estils molt diferents. La música coreana va molt més enllà del K-pop".