“El teatre ensenya a viure”

PalmaBleuenn Isambard fa un any i mig que enregistra obres de teatre infantil sota la mirada de Pavel, el seu fill de 4 anys. I és que ell és el fil conductor d’un projecte que no té data de finalització i que va complir a Vilafranca la seva tercera etapa.

Quan estigui acabat s’emetrà per una canal de la televisió francesa i participarà, com a mínim, en diversos festivals de cinema de França i Polònia.

Les reaccions de Pavel davant el fet teatral, les emocions que li provoquen els fils de la creació artística, allò que passa sobre els escenaris. El nin observa, i la càmera de la seva mare l’observa a ell... a ell i a d’altres infants, i als intèrprets. La càmera de Bleuenn intenta captar les energies que es generen a cada peça. La dansa, el mim, el teatre amb música, la música amb teatre, el teatre de text. A l’idioma que sigui, perquè, més enllà dels idiomes, a aquesta francesa russòfona que coordina el comitè rus d’Eurodram (una xarxa europea de traducció teatral) i tradueix textos de diferents companyies, l’interessen “altres codis que no són els purament gramaticals”.

Rússia com a punt de partida

El projecte audiovisual que Isambard té entre les mans va arrencar a la ciutat de Komsomolsk d’Amur, a l’extrem oriental de la federació russa, on, juntament amb l’operador de càmera Maciej Patronik, va filmar un documental, que servirà de preludi d’aquest altre, més ampli, que realitza ara sobre el teatre KnAM, dedicat a la programació de muntatges infantils. En territori rus, la traductora ja havia treballat a la Península de Kamchatka i a Sibèria.

Posteriorment, Bleuenn i Pavel assistiren a una fira de teatre infantil a Àustria i a funcions de immersió per a infants a Lyon -la ciutat on resideix . La FIET de Vilafranca era la segona mostra així que visitaven.

La creadora aclareix que “no som especialista en teatre; no és la meva formació ni el meu món, ni representa el gruix de la meva trajectòria. Per aquest motiu, en el projecte que duc a terme vull preservar la meva condició d’espectadora, al costat de Pavel”.

Isambard té clar que “el teatre serveix per escoltar, per sentir, per viatjar... i fins i tot pot servir per construir una història comuna a tots els humans”. I tot plegat ho vol expressar sense el filtre de l’anàlisi tècnic o artístic.

Via email, i ja des de Lyon, em conta que a l’avió de tornada de Palma a França li anava comentant les peces que havia vist, la gent que havia conegut. “I és això el vertaderament important: del bagatge suplementari que suposa per a la seva vida, la petjada que deixa en el seu dia a dia... el teatre ensenya a viure. I per ajudar a transmetre tot plegat, les imatges que enregistra són per a ella molt importants, però també el procés, l’abans i el després”. De fet, una de les causes per les quals Isambard no vol posar data de lliurament al documental és que també l’interessa l’evolució de les reaccions de Pavel a mesura que vagi creixent. Ara mateix, comenta, “és curiós comprovar com una peça de 30 minuts pot avorrir-la sobiranament i una d’una hora i mitja, en canvi, pot captivar-la i mantenir-la atenta tota la funció; en aquest sentit, la relació que es crea entre els artistes i els nins no depèn tant del gènere sinó de com treballi la companyia, els actors”.

Quan se li demana perquè ha elegit el teatre per transmetre aquesta possibilitat d’unió de les persones, i més concretament dels nins, a través del fet cultural, Isambard apel·la a la interacció -tant si l’obra és interactiva com si no ho és.

Una comunió que només aporta la immediatesa dels espectacles vius i que no es troba en el cinema i la literatura. De moment, Isambard continuarà viatjant i mirant teatre amb Pavel i atrapant les energies que flueixen de cada peca, de cada experiència.