Jamaica recorda Bob Marley

San Juan (Puerto Rico)La imatge que es té de Bob Marley a la seva terra natal és molt diferent de la que hi ha a la resta del món, on no només se'l considera el màxim exponent del reggae, sinó també del moviment rastafari, del consum de marihuana i de Jamaica en sí.

En això hi coincideixen diferents experts jamaicans entre els quals trobem a Ray Hitchins, professor de la Unitat d'Estudis de Reggae de l'Institut d'Estudis del Carib, de la Universitat jamaicana de West indies. En una conversa per telèfon, Hitchins explica que "mentre a l'estranger es considera a Bob Marley com una superestrella, a Jamaica és vist com un més dels molts artistes del gènere".

Efectivament, els jamaicans són conscients de la tirada turística i promocional que aporta la figura de Bob Marley, que hagués celebrat 70 anys aquest divendres, i saben que és el seu ciutadà més conegut a nivell internacional. Tot i això, des d'una visió estrangera, les festes programades a la illa per homenatjar l'aniversari de Marley, que va morir el 1981 als 36 anys, semblen poques: els dos únics grans actes oficials són un simposi al Museu de Bob Marley el mateix dia 6, data del seu aniversari, i un concert multitudinari l'endemà.

Un llegat incomplet

I es que, a nivell nacional, el cantant jamaicà és tan bon exponent del gènere com molts altres artistes locals que van tractar temes similars en les seves lletres, com ara Dennis Brown, Gregory Isaacs, Peter Tosh i John Holt. Tot i això, la visió del productor britànic Chris Blackwell va ajudar a catapultar la imatge i la música de la llegenda del reggae, al distingir-lo de la resta comercialitzant els seus temes internacionalment.

Hitchins recorda que amb l'àlbum 'Catch a Fire', Bob Marley i el seu grup van guanyar notorietat al presentar cançons que desafiaven el statu quo en una època marcada per múltiples moviments de descolonització en el món. "Ell era políticament conscient. Estava avançat al seu temps", diu Hitchins després de destacar el fet que el músic abordés el tema de la supremacia blanca a partir de la publicació de l'àlbum el 1972.

Segons Hitchins, Bob Marley és més famós ara que abans de morir, el 1981, i això és a causa en gran part a la comercialització sistemàtica –promoguda per la seva pròpia família– de la seva imatge fins al punt de convertir-lo en un "sinònim de Jamaica". La venda de samarretes, àlbums i fins i tot productes com cafè i cànnabis sota la marca Bob Marley són, segons Hitchins, un indici de que la seva popularitat continuarà ascendent. "El seu llegat no està complet. La seva influència encara creix i s'expandeix. Encara no ha arribat al seu màxim potencial".