Crítica teatral
Cultura24/01/2024

Un bombó teatral amb fuet i formatge

'Una casa en la montaña' d'Albert Boronat és juganera i fa giravolts que creen un clímax de tensió

Una casa en la montaña Heartbreak Hotel

  • 28 de gener i 4 de febrer 

Estrenada al Festival Grec passat i representada durant tan sols dos dies, el Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola recupera només per dos diumenges (quatre funcions el pròxim i l’altre) aquest bombó teatral. Sí, un bombó, i ara parlem de la llaminadura, que no estaria de més sobre la taula rectangular trufada de platets de fuet i formatge i de flasques de vi ben negre que els tres intèrprets d’aquest conte entre filosòfic i terrorífic comparteixen amb una vintena d’espectadors. 

Cargando
No hay anuncios

Tot és molt natural, falsament natural, esclar, des que accedeixes al teatre. Algú t’ofereix un got d’aigua o de vi i algú altre comença a relatar el que ben bé sembla el fragment d’una novel·la de ciència-ficció amb ferum de Matrix. I efectivament, ell, el segon algú, és un escriptor (Javier Beltran) que pensa en veu alta i que busca com continuar el seu relat. Però cal entrar i seure a la taula.  

L’autor i director de la proposta, Albert Boronat, de qui podem recordar les dramatúrgies de Prostitución (TNC, 2021) o Shock 1 i Shock 2 (Teatre Lliure, 2022), entre altres textos, és una mena de maître casolà que ordena el diàleg entre l’escriptor i el propietari (Sergi Torrecilla) de la casa a la muntanya del títol, que sembla que li cedeixi perquè continuï amb la seva novel·la. Però això seria massa senzill. El text de Boronat és juganer i fa giravolts que creen un clímax de tensió que albira alguna mena de drama amagat. I ho fa amb un verb elegant i literari que tant fa l’ullet a temes filosòfics on treu cap Wittgenstein com abona la intriga i l’estranyesa gràcies a l’excel·lència interpretativa de Javier Beltran i Sergi Torrecilla. Dos actors que no poden sinó agafar-se a la paraula, al silenci, al gest i a encaixar les derives del relat al rostre, asseguts a uns centímetres dels espectadors. I que bé que ho fan. Un teatre íntim per a bons degustadors.

Cargando
No hay anuncios

Per cert, el fuet i el formatge són gustosos. I a la fi... truita de patates.