Bon inici de la Biennal de Quartets de Barcelona

L’Auditori escalfa motors en la seva activitat concertística programant de nou (i ja és la segona vegada) una Biennal de Quartets de Barcelona que, a jutjar per les moltes localitats ocupades de la sala Oriol Martorell (s’ha de dir que amb molts estudiants procedents de l’Esmuc, presumiblement beneficiats amb una invitació doble) es pot qualificar d’exitosa. Almenys, el concert inaugural.

Obrien foc els integrants del Quartet Casals, amb una pàgina aparentment aliena al repertori natural de la formació catalana: Reflexos sobre el tema B-A-C-H, una peça de Sofia Gubaidúlina en què la compositora russa (d’origen tàrtar) explora l’esperit de les relacions entre les lletres de la paraula Bach i les quatre notes corresponents (si bemoll, la, do i si natural, en la grafia musical alemanya), tal com havia fet el mateix J.S. Bach al final de L’art de la fuga. Entrega i ductilitat són les dues constants que defineixen la feina dels integrants del quartet català, molt atents als mil i un matisos de la breu però intensa composició de la compositora eslava.

L’aurèola primaveral del Quartet núm. 4 en Sol major KV 387 de Mozart (conegut precisament amb el sobrenom de Primavera) va lliscar sobre els quatre moviments de l’obra a càrrec del quartet Ébène, procedent de França. Es tracta del primer dels quartets que Mozart va dedicar al seu admirat Haydn i hi han de fluir la transparència i la brillantor, d’altra banda, tan emblemàtiques del llenguatge mozartià. Ambdues característiques van anar planant progressivament al llarg de la interpretació de la formació francesa.

Quedava per al final un plat fort com el Quartet núm. 3 en si bemoll, op. 67 de Brahms. És una obra ambivalent, de llums i d’ombres (més d’ombres que no pas de llums) amb la qual el músic alemany posaria punt final a la seva obra quartetística per a corda fregada. Els membres del quartet Ébène van oferir una lectura molt fidel a l’esperit original, tot i que possiblement va mancar una mica de relleu dramàtic a alguns passatges del tercer moviment, agitato (l’únic del quartet en tonalitat menor), posant en relleu l’esperit eminentment clàssic, de ressonàncies haydnianes, de la magistral peça de Brahms.