‘Boom’ de confraries en el Sant Sebastià popular

Palma“El que voldria tenir és una festa ben arrelada i amb sentiment, però tot això sé que no ho tindré si qui ho organitza és l’Ajuntament”. Així, amb la música del F*cking money man de Rosalía, el capgròs Bel Rollet -amb la veu de Maria Adrover- convida els palmesans a participar en la revetla popular de Sant Sebastià, la de les confraries dels mocadors de colors, els txupitassos, l’Encontre i dinars de germanor. I precisament aquesta lletra amb què comença la paròdia explica molt bé l’èxit d’aquesta revetla popular: la necessitat d’unes festes patronals participatives, en col·lectiu, a la vora dels veïns.

Va ser la Confraria de Sant Sebastià, el 2013, la que va crear aquesta iniciativa. De seguida s’hi va sumar Orgull Llonguet i, més tard, altres com La Salut i Galàctica. Però el boom real començava l’any passat, quan s’hi varen apuntar més de vint confraries, cadascuna amb les seves activitats i racons de Ciutat, però amb un punt de trobada: l’Encontre, quan membres de les diferents confraries lliguen el seu mocador al braç incorrupte de sant Sebastià, a la plaça Llorenç Bisbal. Teles de colors amb noms com Tot lo dia, Ben Trempats, Herbes Amazòniques, Gloriosa Figa i Sant Pol Newman dels Beguts.

Si l’any passat va ser un punt d’inflexió en participació, enguany el nombre de confraries es duplica i seran més de quaranta grups, segons les previsions de l’Obreria, una entitat fundada el febrer de 2019 que representa aquests col·lectius i fa d’interlocutora amb l’administració. Hi ha confraries de fins a 230 persones, però també “molts outsiders que sabem que existeixen, però que no ens diuen res, i igualment ens encanta”, explica Lluís Mas, membre de l’Obreria i de la Confraria de Sant Sebastià.

Una de les que es va crear l’any passat va ser Ous amb caragols, amb unes setanta persones. La jornada va ser un èxit i enguany ja són 120 confrares. “I encara tenim una vintena de persones en espera”, assegura un dels seus membres fundadors, Miquel Llull. Destaca que en la revelta alternativa “es crea un ambient molt cooperatiu i participatiu, tant dins les confraries com entre elles”. Cada grup té els seus rituals i propostes, però la base és un vermut i el dinar de germanor.

La importància dels rituals

Ja ho deia Joan Moyà, un dels membres fundadors de la Confraria de Sant Sebastià, en un article a l’ARA Balears: “Des de fa mil·lennis, les societats tenen un moment a l’any en què renoven el pacte de convivència, amb rituals que permeten expressar afecte cap als altres membres”, i “això Palma no ho tenia abans”.

Per aquesta manca del caire popular en les festes patronals de Ciutat -a l’estil del que passa als pobles-, va començar a caminar la revetla no institucional, sense intenció concreta de crear una festa alternativa, sinó “per una necessitat de crear vincles amb la ciutat”, explica Mas. “De tocar-la, viure-la, tenir raconets i moments a recordar en aquests dies de festa, perquè no en teníem”, afegeix. I sentencia: “És una festa per viure cara a cara amb la teva gent, no mirant un concert”. Aclareix que no tenen res en contra de la proposta institucional, “que també té el seu públic”, però ells volen “potenciar rituals” i que sigui una festa de tot el dia. Per explicar l’èxit de la convocatòria, invoca les paraules de la presidenta de la seva confraria, Elena Femenia Salvà: la senzillesa del ritual.

Miquel Llull recorda que abans no hi havia una tradició de festes de Sant Sebastià, “anàvem de plaça en plaça i si plovia [com és habitual], quedàvem sense revetla”. Això ha canviat i assegura que fins i tot amics de Barcelona i Madrid viatgen a l’illa per la celebració. A més, destaca la tasca d’Orgull Llonguet en el foment del sentiment identitari palmesà: “Ser de Palma abans era la vergonya de Mallorca, ara no: tenim festes pròpies i molta gent que hi participa”, diu ufà.

Quant a la proposta de l’Ajuntament, tant Mas com Llull consideren que “cadascú té el seu paper”, i està bé així. Però Mas matisa que ells també volen mostrar que “hi ha una manera diferent de veure les festes, i és qüestió d’asseure’ns i compatibilitzar-ho, des d’una perspectiva inclusiva”. Si continua prenent força amb la velocitat que ho està fent, Mas apunta que potser en properes ocasions s’haurien d’alliberar alguns espais que ara ocupen els concerts. Així mateix, subratlla la “bona feina” de l’Ajuntament donant-los suport en l’organització d’enguany, més complexa per l’augment de participació. Aquesta és, precisament, una de les qüestions en què més fixa la mirada l’Obreria: la massificació.

El risc de saturar la festa

L’èxit de participació és una bona notícia però genera, alhora, el risc de saturar els espais. És per això que l’Obreria posa èmfasi a descentralitzar l’activitat: mantenir la trobada entre confraries, però que cada grup faci els actes propis als seus espais.

En el cas dels Ous amb caragols, també estan atents a la saturació i per aquest motiu no difonen les seves activitats per les xarxes socials, i prefereixen no revelar-les tampoc en aquest reportatge. “No volem morir d’èxit”, confessa Llull. Un altre problema que sorgeix si el grup es fa tan nombrós és trobar restaurants amb un aforament suficientment gran. A més, Llull explica que alguns restaurants “han disparat els preus dels menús respecte de l’any passat” i algunes confraries han hagut de canviar de lloc.

Uns dies enrere, l’Ajuntament va declarar l’Encontrede Confraries Festa d’Interès Públic Municipal perquè “fomenta els vincles dels palmesans amb la ciutat a través de les festes populars”. En aquestritual es troben el bé i el mal: el braç incorrupte de sant Sebastià -una rèplica de la relíquia que es guarda a la Catedral de Mallorca- davant la imatge de la pesta. “Encara hi ha moltes pestes, una de les quals és aquest immobilisme teòric que diu que no podem canviar res, i aferrar-hi els mocadors significa lluitar contra tot això i demostrar la nostra capacitat”, defensa Mas. Mocadors units per crear, en paraules d’Orgull Llonguet, F*cking poble man.