Carles Bover: "Volíem obrir els ulls a la gent que desconeix la realitat"

PalmaCom us sentíu després de guanyar el Goya?

Molt agraït, i no tant a nivell personal com pel que suposa tenir un premi en aquesta categoria i el que aporta aquesta temàtica de valor social que reivindicam en el curtmetratge 'Gaza'. Quan comences a rebre tants missatges de felicitacions i enhorabones t'adones que al final no és un premi per a tu, sinó per a tots els que hi han estat des d'un primer moment.

Aquest documental ha estat acompanyat de la polèmica. Què diríeu a l'ambaixada d'Israel després que intentàs cancel·lar l'emissió del documental en diferents festivals?

No em dirigiria només a l'ambaixada, els diria a tots aquells que no volen reconèixer que es vulneren els drets humans per les seves opinions polítiques, que nosaltres hem donat veu a les víctimes d'un conflicte els drets de les quals han estat vulnerats sistemàticament i que per molt que vulguin no ens faran creure que no s'estan vulnerant els drets humans.

Censures, crítiques de tota mena i molts obstacles. Després de totes les complicacions el documental ha complit amb el seu objectiu?

Sí, l'objectiu ja es va complir abans d'haver guanyat el Goya. Des del moment que ens varen nominar la difusió ja va començar a ser realment important perquè volíem que arribàs a la màxima gent possible. Ara amb el premi l'únic que hem fet ha estat allargar una mica més la difusió i obrir els ulls i llevar la bena a molta gent que desconeix la realitat que es viu a la franja.

Hi ha hagut dos guanyadors que feien referència als drets humans i a la inclusió. Considerau que han estat uns premis especials?

Sí que ho han estat, però hi ha molta gent a qui no li agraden aquests tipus de missatges, que només vol espectacle i no els missatges de formació social que nosaltres hem fet amb el gènere documental. Hi ha gent que critica que s'utilitzin les gales per a aquestes reivindicacions però estan per això.

Encara que hi hagi hagut dos premis, es parla molt poc d'inclusió social, dels discapacitats i de la vulneració dels drets humans, del paper de la dona a la indústria cinematogràfica... El discurs és el moment de reivindicar, i és el que vàrem fer.

El cine balear ha fet història en aquesta gala.

El fet d'estar nominat ja és per estar-ne orgullós. Amb l'estàtua només s'ha aconseguit el reconeixement per al cinema balear en general. És un premi que compartim amb tots els que formen part de la professió del cinema balear.

Però el premi encara no és a l'illa, no?

A més de tota la il·lusió i l'agraïment, volem aprofitar per donat un toc a l'acadèmia. A la gala es fan molts espectacles i s'inverteixen molts diners, però a la part de curtmetratges ens sentim un poc desplaçats, tant en el tema de les invitacions com pel fet que els directors s'hagin de repartir el premi, ja que si en vols dos, has de pagar o demanar-ne una còpia.