Brendan Fraser, un Oscar a la redempció del fill perdut de Hollywood

BarcelonaBrenda Fraser (Indianapolis, 1968) desplega a La ballena una interpretació amb tots els punts per seduir els membres de l'Acadèmia nord-americana, i així ha estat: ha guanyat l'Oscar al millor actor. Encarna un professor d'escriptura amb obesitat mòrbida embarrancat a casa seva, d'on no surt de fa temps. L'actor ha hagut de sotmetre's a una d'aquelles transformacions físiques que a Hollywood es consideren un mèrit en si mateixes. Cineasta de l'excés, Darren Aronofsky ja havia explorat la relació autodestructiva d'un home amb el seu cos en films com El lluitador. Aquí ens submergeix en la incòmoda intimitat d'aquest protagonista amb un aspecte extrem. Però els pilons de maquillatge i pròtesis, també mereixedors d'un Oscar, sostrauen autenticitat a l'exhibició corporal de l'actor. En el vessant dramàtic, ens trobem davant un melodrama paternal en què el personatge de Fraser, commovedor en tot moment, expia els seus pecats, haver abandonat la filla després d'enamorar-se d'un altre home i engreixar-se fora límit, a través de l'autosacrifici. Un procés lacrimogen de redempció molt qüestionable, però que ha servit a Brendan Fraser per reconciliar-se ell també amb la indústria que li havia mig girat l'esquena.

El protagonista de La ballena s'ha imposat a Austin Butler, el segon favorit en les travesses, capaç de donar vida al geni d'Elvis amb una vivesa més enllà del mimetisme; Colin Farrell, un actor injustament menystingut en alguns moments de la seva carrera que resulta colpidor en el seu treball tan gestual (com s'expressa amb les celles!) a Almas en pena en Innesherin; Paul Mescal, la gran revelació de la temporada com a pare, de vacances amb la filla, amb un secret corcant-li el cor a Aftersun; i Bill Nighy, el funcionari britànic que aprèn a viure just abans de morir a Living.

La saga 'La mòmia'

Brendan Fraser va ser un dels intèrprets més populars dels anys 90 i principis dels 2000 arran dels èxits de George de la jungla (1997) i la saga de La mòmia. Va saber trobar l'equilibri entre el carisma d'un heroi d'aventures i l'encant d'un actor de comèdia de tarannà bonifaci que el van convertir en una estrella sense necessitat d'encaixar en els cànons físics més tradicionals. Tot i que els triomfs a taquilla els aconseguia en el seu registre més desenfadat, també es va fer notar en una sèrie de valuosos papers dramàtics en pel·lícules independents. Va ser un jove pertorbat i fascinat per Ashley Judd en la injustament oblidada La passió de Darkly Noon (1995) de Philip Ridley; el jardiner a les ordres de l'antiga glòria de Hollywood James Whale (Ian McKellen) a Déus i monstres (1998) de Bill Condon; i l'agent ianqui d'aparença afable que, davant la mirada de Michael Caine, maquina a favor dels interessos del seu país al Vietnam a L'americà impassible (2002) de Phillip Noyce.

Però, a finals de la primera dècada d'aquest segle, els papers en pel·lícules d'acció li van començar a passar factura física. L'any 2003, Philip Berk, antic president de l'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood, els responsables dels Globus d'Or, el grapeja en una festa. Un abús que, anys abans del Me Too, Fraser no sap com processar. A tot plegat, s'hi sumen problemes personals, de manera que la carrera de l'actor entra en declivi, tot i bons papers en sèries com The affair (2016-2019) i Doom patrol (2019-2023). Fins que Aronofsky li truca per a La ballena, un paper capaç de remuntar tota una trajectòria.

"Ara em toca busca feina", feia broma l'actor després de rebre l'Oscar. No seria el primer cop que un intèrpret guardonat per l'Acadèmia de Hollywood veu com la seva carrera no només no se'n beneficia, sinó que sembla estancar-se després del reconeixement. Tot i que la Warner Bros ha cancel·lat l'estrena de Batgirl i no sabem encara si s'arribarà a veure aquest film de superheroïnes on encarna el malvat Firefly, Fraser ha participat ni més ni menys que en una de les produccions més esperades de la temporada, Killers of the Flower Moon, el western de Martin Scorsese que protagonitzen Leonardo DiCaprio i Robert De Niro. En el seu cas, tot indica que l'Oscar suposa la celebració d'un retorn.