Personatges LGTBI: qui els hauria d'interpretar?

BarcelonaEn una escena de Bros. Más que amigos, que s'estrena aquest divendres i es promociona com “la primera comèdia romàntica gai d'un gran estudi de Hollywood”, els dos protagonistes parlen sobre un western gai a l'estil de Brokeback mountain que fan al cinema. “És sobre dos actors heteros fent de gais per guanyar l'Oscar –ironitza el personatge interpretat per Billy Eichner–. Si algun dia fan una pel·lícula sobre mi, espero que m'interpreti un actor hetero. M'agrada pensar en la meva vida com la gran oportunitat de Benedict Cumberbatch”. El comentari reflecteix l'altre argument promocional de Bros: el seu repartiment cent per cent LGTBI. Eichner ho resumia fa uns dies a la première del film: “Històricament, la majoria dels grans papers LGTBI de Hollywood han sigut per a actors heterosexuals que guanyen premis i reconeixement per fer-los. El repartiment LGTBI de Bros no és per dir que els heterosexuals només haurien d'interpretar heterosexuals i els gais només gais. No volem regles estrictes, sinó corregir un desequilibri”.

El tema també ha sonat amb força les últimes setmanes arran de l'anunci de la versió televisiva de Smiley, en què els dos protagonistes gais ja no són interpretats per actors gais. En declaracions a l'ARA, Guillem Clua (Barcelona, 1973), l'autor de l'obra teatral, es justificava: “És molt valuós que els personatges gais siguin interpretats per actors gais perquè aporten un bagatge de vivència personal per construir els papers. [...] Ara, és condició sine qua non? No. Ho és per a una persona trans? Sí”. L'actor i director David Selvas (Barcelona, 1971) també fa la distinció entre col·lectius. “Això no és un problema de drets, sinó laboral –diu Selvas–. Els actors o actrius homosexuals, com que n'hi ha tants, no tenim problemes d'accés laboral per fer tota mena de papers, siguin o no d'homosexual. En canvi, un actor trans o racialitzat sí que ho té complicat per accedir a papers que no siguin de persona trans o racialitzada. Són col·lectius amb dificultats en l'accés al treball i, per tant, se'ls ha de protegir. I jo soc molt conscient d'aquest problema des del meu muntatge d'Àngels a Amèrica”.

Selvas, de fet, treballa aquests dies com a director en una sèrie en què hi ha dos personatges gais i en cap moment s'ha plantejat buscar actors gais perquè els interpretin. “Primer, que no els puc preguntar si són gais, només faltaria –subratlla–. En qualsevol cas, no els he agafat per ser gais sinó perquè són els millors per al paper. A més, hi ha milions d'actors gais fent personatges heterosexuals; jo mateix n'he fet un munt”. Un altre actor, Francesc Cuéllar (Barcelona, 1993), que és bisexual, té una experiència diferent de la de Selvas: “L'obra que preparo ara és només el segon cop que treballo amb un director que no sigui gai. Potser és casualitat, però fins ara pensava: «Que estrany, tots els directors homes que m'agafen son gais». I moltes vegades, a més, per fer personatges gais”. Per a Cuéllar, “en un món ideal” no hauria d'importar que un actor fos homosexual o no. “Però ara que es comencen a fer continguts sobre el col·lectiu gai, que sempre ha estat infrarepresentat a la ficció, sap greu que els interpretin els heteros de sempre”.

Sensibilitat i política

Un director que ha reflexionat sobre la qüestió és David Moragas (Almoster, 1993), que en tots els seus curts i el llarg A stormy night sempre té personatges LGTBI. “No he buscat mai activament intèrprets gais per als meus treballs –explica–. Jo busco que la sensibilitat de la persona s'apropi a la del personatge, com fa Carla Simón quan treballa amb pagesos reals a Alcarràs. Però és reduccionista reduir-ho tot a si un personatge és o no és gai”. Moragas, de fet, distingeix entre gai i homosexual: “No és el mateix, amb perdó, algú a qui li agrada menjar polles que un home amb una energia fluida i no lligada a la masculinitat clàssica, que, per cert, és la que sempre s'ha premiat en el cinema. De fet, m'incomoda veure homes gais interpretats des d'aquesta masculinitat canònica”.

Moragas considera Bros “una pel·lícula deliciosa”, tot i que “intensament política i, fins i tot, una mica pamfletària”, tant que reconeix que li hauria molestat que un actor heterosexual interpretés el protagonista, però no per una qüestió de sensibilitat sinó per coherència ideològica. I destaca també la importància de “donar oportunitats als actors no heteropassing”, és a dir, aquells que per la seva aparença o comportament no passen mai per heterosexuals. “Jo soc un privilegiat que podria forçar i passar per hetero, però hi ha molts actors que no, i això els penalitza a l'hora d'aconseguir papers”, diu Moragas.