Un Brossa total a l'extraradi de Madrid
El Centre d'Art de Fuenlabrada acull una exposició que mostra els diferents vessants de l'obra brossiana
Fuenlabrada"M’encanta que per veure l’exposició sobre Brossa les elits culturals de Madrid hagin d’agafar un tren i venir fins a un barri obrer de l’extraradi". El president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, somriu molt satisfet, perquè considera que hi ha una simbiosi molt interessant entre l’entorn del Centre d’Art Tomás y Valiente de Fuenlabrada i l’obra més política del poeta. I, en efecte, a Madrid tothom que vulgui endinsar-se en l’univers brossià haurà de peregrinar cap a aquest centre cultural espaiós i modern situat entre blocs de pisos, i que de sobte emergeix com una gran balena blanca varada a la platja on l’exposició Brossa total es podrà veure fins al 24 d’abril.
A dins de l’espai, quan encara faltaven unes hores per a la inauguració [dijous 27 a les 20 h], els operaris treballaven a contrarellotge. I entre ells es passejava també molt content i il·lusionat el principal artífex de la mostra, el galerista Miguel Marcos, que ha cedit la gran majoria de peces que s’hi exposen i que va ser qui va vendre al Reina Sofia un parell d’obres que també s’hi poden veure, com la famosa Paleta-poeta que el creador va idear després que a l'hora de renovar el DNI li preguntessin el seu ofici, ell respongués "poeta" i el funcionari apuntés "paleta". Marcos va ser l’últim galerista de Brossa i ara és el seu principal valedor en els mercats internacionals.
El comissari de l’exposició, el mallorquí Enrique Juncosa, considera que és molt difícil que Brossa deixi d’estar de moda, perquè justament ell va crear al marge de les modes. I destaca que ha deixat una empremta en l’alta cultura però també en un nivell més popular: "Ara es veuen lletres a les rotondes, però ell va ser el primer a fer-ho –afirma–. Igual que les col·laboracions amb altres artistes; ell ja ho havia fet amb Joan Miró, amb Carles Santos, etc."
Poemes en tres dimensions
La tria de Juncosa se centra bàsicament en l’última etapa de Brossa, a partir dels setanta i vuitanta, quan comença a fer poemes tridimensionals, i descarta èpoques anteriors com la vinculada al grup Dau al Set. L’exposició permet fer un ampli recorregut tant pels poemes visuals més clàssics, on l’autor juga amb els colors, les lletres o els símbols per crear connexions que l’espectador experimenta per primer cop, com pels poemes objecte, com aquell pa d’hamburguesa amb una lletra A a l'interior o un parell de sabates amb dos ulls a l'interior que, quan hi mires, et sorprenen mirant-te a tu, o el famós rellotge amb diverses busques capaç de donar diferents hores a l’hora, sense oblidar les instal·lacions més grosses, com la barca de Caront (Marcos es queixa que ja no és possible trobar confeti com el d’abans), el llit amb el capçal invertit (el món dels somnis li interessava molt) o aquella estesa de pilotes de futbol davant de quadres de potes de cavall titulada Enganyifa, i que mostra el seu desencant amb la Transició.
En el cas de Brossa passa igual que quan algú veu Superman volant. ¿És un poeta, és un artista, és un escultor? Què és? "L’ofici de Brossa és ser Joan Brossa", diu Miguel Marcos, que hi va tenir contacte personal. És algú que trenca tots els límits, que té més idees de les que pot arribar a produir i que fa un esforç per superar les barreres entre les diferents disciplines artístiques i les etiquetes acadèmiques que les acompanyen. Per això, una de les coses de les quals està més satisfet Miguel Marcos és que, al marge dels objectes, les litografies i les instal·lacions, també s'hi podrà veure el cinema que va fer en col·laboració amb Pere Portabella i hi haurà actuacions teatrals amb números de màgia, un àmbit que el fascinava.
Altaió explica que Brossa va impactar molt la seva generació, que als anys 70 va substituir Espriu com a poeta de referència. I als anys 80 va passar a ser una figura clau. "Això en el sistema cultural català ho tenim clar, és el poeta de les escoles. En canvi, en el simbòlic de la cultura espanyola no juga el paper que hauria de jugar", afirma. La instal·lació del futbol i els cavalls representa per a Altaió el que va significar l’arribada de la democràcia, de la mateixa manera que el Gernika representa l’horror de la guerra.
Al capdavant de la Fundació, l’equip d’Altaió ha acabat tota la investigació acadèmica sobre l’obra de Brossa, però ara falta l’experimentació, i aquí és on entra en joc la feina del galerista. D’alguna manera, admet, l’exposició és un homenatge a la tasca incansable de Marcos per tenir cura de l’obra brossiana. El periodista no es pot resistir a una última pregunta a Miguel Marcos, que té la seva galeria al carrer Jonqueres de Barcelona: "Quina ha sigut l’última venda que heu fet d’una obra de Brossa?" "L’últim comprador de Brossa he sigut jo mateix. Pensa que jo soc el principal client de la meva pròpia galeria", diu rient. "Els galeristes que són també col·leccionistes, vet aquí el gran valor de Marcos", afegeix Altaió.