El Brossa es transforma en el Centre de les Arts Lliures

BarcelonaL’Espai Brossa i l’Escenari Brossa tenen els dies comptats. El 18 de juliol tancaran les portes per unes obres de reunificació dels dos espais que pertanyien a l’antiga fàbrica de moneda La Seca, al Born, i reobriran el 16 de desembre transformats en un nou equipament batejat com a Centre de les Arts Lliures. Al darrere hi ha la Fundació Joan Brossa, que és qui tindrà la concessió d’aquest espai municipal els anys vinents –falta per concretar quants–. Què s’hi farà? S’hi combinaran les exposicions, l’exhibició teatral i les arts en viu. “Paraula, imatge i acció”, diu el president de la Fundació, Vicenç Altaió, seguint el més pur estil Brossa.

La Fundació Brossa ha patit l'últim any tres pèrdues nuclears i històriques –els amics de l’artista Hermann Bonnín, Arnau Puig i Josep Maria Mestres Quadreny–, però és cert que ja havien deixat encaminat el futur de la Fundació, sobretot arran que es diposités tot el patrimoni Brossa al Macba. Així “la Fundació s’ha alliberat del sobrepès de la conservació patrimonial i ha mantingut l’esperit Brossa en present i en actiu”, diu Altaió. D’aquí aquest Centre d’Arts Lliures, que vol ser transversal i intergeneracional. “Paraules que ara estan de moda com multidisciplinarietat i hibridació en ell eren una obvietat”, afirmava el director escènic Marc Chornet.

La direcció del Centre de les Arts Lliures serà jove i col·legiada. El director escènic que els últims dos anys ha estat al capdavant de l’Escenari Brossa continuarà dirigint l’àmbit teatral. Maria Canelles seguirà dirigint l’àmbit visual i Judith Barnés s’ocuparà de nous públics i projectes educatius. La programació es presentarà a la tardor, però l’esperit serà el de trencar barreres entre disciplines i també entre els mateixos espais del centre, que podran acollir instal·lacions, accions o qualsevol activitat, perquè seran polivalents.  

“La finalitat de la Fundació és treballar per la memòria i el llegat de Brossa, però en aquest edifici també hi haurà creació i exposició teatral i artística i generació de pensament”, ha explicat Canelles. En art, se seguirà la línia dels últims tres anys, des que van obrir a La Seca: exposicions de caràcter històric i noves creacions híbrides postbrossianes, i s'hi afegiran les arts en viu i parateatrals. El teatre accentuarà la seva singularitat “amb companyies i llenguatges que arrisquin més en el terreny discursiu i formal”, diu Chornet. Ell vol que al voltant del Centre s’hi generi una comunitat pròpia d’artistes i públic. A més, hi haurà un espai expositiu permanent dedicat a la figura de Brossa però que s’anirà encarregant a diferents comissaris o artistes.   

Igual com Joan Brossa tenia obertes les portes del seu estudi perquè hi entressin veïns, amics o passavolants, el Centre de les Arts Lliures vol estar obert cada dia de l’any i tenir entrada lliure, si bé amb activitats de pagament. El pressupost per al 2022 ascendeix a 750.000 euros, dels quals 300.000 seran aportats per l’Ajuntament de Barcelona, 200.000 per la Generalitat –que s’ha incorporat al patronat– i la resta seran fons propis. El compromís econòmic de les administracions, però, no està signat més enllà d’aquest curs que ve.