Brunet, Bunyola. Visions i revisions

PalmaQuaranta edicions preveuen el Festival de Música de Bunyola. Totes amb el segell inqüestionable de Tomeu Quetgles i Pons, qui ha estat el responsable de totes elles i causant d’haver assolit tan extraordinària xifra. Un cim tan inabastable per tants altres projectes que ni tan sols han arribat a la majoria d’edat, mentre que aquest ho fa amb un bagatge indiscutible i sobretot amb personalitat pròpia. Al primer concert, el bunyolí Miquel Brunet ha estat l’encarregat d’obrir una porta que ens condueix a tot un cosmos musical que gens sovint habita entre les programacions convencionals. Revisions de Palestina va ser una composició de Miquel Brunet que va servir com a música incidental del documental de Pere Salom, Amor de pàtria (2004), dedicat a Costa i Llobera. Brunet es va inspirar en el poemari del pollencí, Visions de Palestina, de 1907. Tot ha canviat molt, de manera exponencial, que fa molt adient una nova lectura i diferents arranjaments, en funció dels instruments. Per a l’ocasió, la percussió de Pep Lluís Garcia, el contrabaix del polonès Wojciech Sobolewski, el sitar d’Iti i el piano de Brunet, que permeten i obliguen a un canvi de textures i colors, a més de les exòtiques pinzellades que suggereixen les improvisacions amb la veu i amb tan peculiar instrument de la intèrpret índia. Tot això arrodonit amb el recital dels poemes de Costa i Llobera per part de Miquel Brunet, que ens transporten inevitablement cap a la carnissera tragèdia d’aquest nou holocaust. Varen ser trenta minuts amb un repertori de diferents tipus de músiques, perfectament enramellats i on podem esbrinar des de música tradicional, de molts llocs, de jazz, fins a minimalista, incidental, atmosfèrica, contemporània… Hi podem trobar moltes definicions i posar altres tants adjectius, però la que millor quadra és música de qualitat, arrodonida amb infinitat d’angles i perspectives.

 No va ser tot. El concert es va iniciar amb tot un seguit de diferents composicions que varen tenir un origen molt diferent del concert que ens ocupa. Com la que dona títol al recital, Revisions de Palestina, moltes d’elles no varen néixer com a grans protagonistes, ans al contrari, però col·locades en diferents circumstàncies en canvien completament el sentit, com quan Duchamp va posar l’urinari o el boteller a sobre d’una peanya. I la peanya de la música, per a l’ocasió, va ser l’escenari del teatre Rafel Ramis, sempre enyorat, amb la qual cosa cada una de les composicions va cobrar vida pròpia. Va ser el cas de la primera peça interpretada, que fou banda sonora de L’homme des Baléares, pel·lícula francesa de 1923 rodada, entre d’altres indrets, a Ciutat i a Bunyola. Les següents foren composicions de Ferments, Dsilen6 i La llei d’Ohm, i la 'Peceta' que el compositor va fer servir per retre homenatge a Tomeu Estaràs. Un gran recull que si bé no abasta, ni de lluny, l’univers compositiu de Brunet, n'apama el talent, versatilitat i eclecticisme. Llarga vida a la música sense adjectius.