Tots els noms de la pluja perduts per dir sempre DANA

“Al meu país la pluja no sap ploure. O plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera. Si plou massa és la catàstrofe”, diu la lletra de la cèlebre cançó del cantautor valencià Raimon, publicada l’any 1984. Feia poc temps de la pantanada de Tous, que causà la mort de quaranta persones, quan la presa del pantà es trencà a causa d’una barrumbada intensa. Desgraciadament, les torrentades tornen a ser notícia. Ara, però, els diuen DANA, que és un terme científic que aleshores no era popular entre la societat en general, i que sorgeix de les sigles de Depressió Aïllada a Nivells Alts. De tan repetit pels mitjans de comunicació, el terme ha fet fortuna en la llengua col·loquial, i ha arraconat altres expressions més populars com gota freda i barrumbada. Allò cert és que en català existeixen gran varietat d’expressions per referir-se a la pluja segons la seva intensitat. Vegem-ne algunes. Abans, però, comencem per una peculiaritat de les Balears.

“A les Illes no hi ha pluja”. Arreu del domini lingüístic català s’utilitza el verb ‘ploure’ per referir-se a l’acció de “caure l’aigua dels núvols en forma de gotes”. El substantiu que se’n deriva per referir-se a les precipitacions és ‘pluja’. Ara bé, aquest mot ha estat tradicionalment poc utilitzat a les Illes Balears, on sol predominar el terme ‘ploguda’. Tanmateix, en les darreres dècades els mitjans de comunicació en català del Principat n’han afavorit l’expansió. Tot i això, és difícil trobar un catalanoparlant de les Illes que de manera espontània digui “oh! Quina pluja que fa avui!”. Allò més probable és que digui “vaig a llevar la roba de l’estenedor perquè aquesta aigua em banyarà tota la roba” o “la ploguda que ha fet avui dematí ha deixat el carrer ben banyat”. Per aquest motiu, ‘ploguda’ és un terme molt utilitzat a IB3. Hi ha un acudit antic a les Illes Balears, amb intenció de fer befa dels catalans, que diu així: “Això és un català que entra dins una botiga i diu a l’amo: ‘Si us plau, que em podríeu vendre això o allò altre?”. I el botiguer guaita per la finestra i li contesta: ‘No, senyor, no plou. Avui fa un bon sol!’”. L’origen d’aquest coverbo antic és que fins fa poc, l’expressió “si us plau” i el verb ‘plaure’ eren desconeguts a les Illes, on és habitual utilitzar l’expressió “per favor”. I com que ‘plaure’ s’assembla a ‘ploure’, una befa antiga és aquesta: “Els catalans no sé què llamps diuen, sempre parlen de si plou o no plou!”.

Boirina, brusquina, cameta d’aranya. Una boirina no és que sigui una boira petita, sinó que és, segons el DCVB, una “pluja molt prima i suau, de gotetes menudíssimes”. Així podem sentir a dir coses semblants a aquesta: “Pareix que no plou, però fa boirina. Convé que t’enduguis el paraigua si no vols arribar ben banyat”. Per la seva intensitat, ‘boirina’ és com ‘brusquina’, que també es tracta d’una pluja fina. Ara bé, si parlam de brusca, l’aigua que cau ja ho fa de manera més intensa. Una expressió sinònima a ‘boirina’ o ‘brusquina’ és ‘cameta d’aranya’. I tot i que no apareix als diccionaris, un mot semblant és el de ‘burea’, que és així com els habitants de sa Pobla es referien antigament a la boirina.

“Faltar una brusca” i “ser brusquer”. Si d’una persona sentim a dir que li falta una brusca, vol dir que no té el seny complit, que no té coneixement, que no hi és tot. Aquesta expressió sorgeix de la comparança amb un sembrat de cereals que no acaba de fer gra, perquè li falta una darrera ploguda. És el mateix que dir “a aquest li falta l’aigua de l’abril” o “li falta un bull”, perquè no és acabat de coure. Però una brusca també és un rampell, una quimera (en el sentit balear, que no vol dir somni irrealitzable sinó desig intens o idea fixa), una dèria. “Li ha pegat una brusca pel cap, i ara no té cap altra idea més que aconseguir això que s’ha proposat”. I d’aquí també deim que una persona és brusquer o brusquera, que actua segons impulsos. És per això que podem dir “Joan, quan mena, és molt brusquer!”. Vol dir que aquesta persona té una conducció temerària, que pren riscos de manera innecessària.

“No ha banyat el carrer”. Amb independència de la grandària de les seves gotes, d’una pluja que és poc intensa i que dura poc en el temps, en direm que “ha fet una aigua que gairebé no ha banyat el carrer”. O el que és el mateix, que ha durat tan poc que, en tocar en terra, el carrer ja tornava a ser quasi eixut. Si sentim a dir “ha plogut molt, però ha plogut bé” voldrà dir que ha estat una pluja d’intensitat moderada, que s’ha allargat gairebé durant tot el dia, que ha provocat que l’aigua corregués per les voreres dels carrers i camins, i també per les síquies.

Aigua de canal o de bombolla. D’una pluja forta, a les Balears se’n diu que fa aigua de canal o de bombolla, vaja, perquè ben aviat, de tan intensa com és la ploguda, fa que l’aigua corri per les canals de les teulades. I de tan intensa que és en pegar en terra, fa bombolles. Tanmateix, la ploguda més intensa és la barrumbada, aquella que té poder destructiu. De fet, segons el DCVB, una barrumbada no és només una pluja forta, sinó també “la crescuda impetuosa d’un torrent o d’altre corrent d’aigua”.