'El buen patrón': No és el revers de ‘Los lunes al sol’

El buen patrón

(3,5 estrelles)

Director i guió: Fernando León de Aranoa. Intèrprets: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor. Espanya, 2021. Estrena als cinemes

El cinema de Fernando León de Aranoa sempre té tesi i la tesi acostuma a governar la història i la narrativa. I no a l’inrevés. I això, segons com, pot ser un problema si la tesi es nota massa, si se’t veu massa el llautó, vaja. I què és “la tesi”? Doncs la intenció, l’objectiu de comunicar idees i missatges concrets normalment relatius a fets i contextos socials. Quines són les reines de la tesi en la seva filmografia? Segurament Los lunes al sol i Princesas. Però també Barrio, Amador i Un día perfecto avantposen la tesi a tota la resta. Des del precís moment que se’ns diu que El buen patrón és una mena de revers de Los lunes al sol que dona protagonisme a l’empresari en lloc dels aturats, un pot pensar que ens trobarem el mateix León de Aranoa de sempre. I no és així.

Els avatars del propietari d’una fàbrica de bàscules, la seva vida personal, la relació amb els seus empleats i els maldecaps consegüents serveixen al director per ordir potser el seu film més rodó, el més inspirat, el més precís i també, per què no recalcar-ho, el més entretingut i disfrutable. León no converteix el film en cap manifest sobre res en concret, no pensa en “donar veu” a ningú i sí, en canvi, en orquestrar un relat fílmic sense fissures sobre un personatge central i la coralitat de veus que l’envolten.

I es val d’una arma fins ara no especialment utilitzada per ell –potser a Familia i una mica a Los lunes al sol–: l’humor, que amb habilitat i sornegueria li permet parlar de drets laborals, d’ambició, de misèries humanes i de dobles vides. L’espectador no s’estalvia haver de fer un parell de salts de fe –la facilitat (excessiva?) del protagonista de lligar amb becàries– però celebra el retorn de Javier Bardem a la gran actuació després d’uns anys de papers completament mancats d’entitat.