BarcelonaSense por d'errar el tret, el 2024 serà un bon any per al teatre català. Amb la cartellera a la mà, hi ha un bon grapat d'obres que mereixen l'atenció del públic: hi haurà espectacles de gran format per als amants de la solemnitat, continua el bon pols de l'autoria catalana, es manté l'aposta per eixamplar públics i el petit format ofereix propostes compromeses. Una cita nova apareix al calendari el 2024: Catalunya vol fer rècord i omplir al 100% els teatres el dia 16 de març. Aquesta és una guia per donar pistes als Reis per fer el millor regal d'última hora.
Grans muntatges
Un dels plaers d'anar als teatres públics és la possibilitat de veure obres enormes, amb deu o quinze actors. Serà el cas del Macbeth de Shakespeare, que dirigirà Pau Carrió al Teatre Lliure al febrer, amb el general Ernest Villegas i lady Laia Marull encapçalant un repartiment brillant que representarà aquest tractat sobre l'ambició desmesurada. Per la mateixa època, al Teatre Nacional, hi haurà una altra obra amb 19 actors, dirigits per Josep Maria Mestres: Els Watson, un text de l'anglesa Laura Wade que inventa el final de l'obra inacabada de Jane Austen sobre les germanes Watson, interpretades per actrius com Laura Aubert, Laia Manzanares i Paula Malia. Hi haurà dos grans muntatges clàssics més als teatres públics, de cara a l'abril. Al Lliure, una Ifigènia d'Eurípides dirigida per Alícia Gorina, en què Emma Vilarasau i Pere Arquillué interpreten el mite de la dona que ha de ser sacrificada pel bé comú i l'executor de la tragèdia. Al TNC, Jordi Prat i Coll dirigirà Joan Carreras, Lluís Soler i Maria Rodríguez a Els criminals de Ferdinand Bruckner, sobre què és un crim i què és fer justícia.
Noms propis
Entre els noms propis que poden incitar la curiositat del públic val la pena destacar tres sorpreses: Josep Maria Flotats torna al teatre català després d'una dècada per interpretar i dirigir Voltaire/Rosseau. La disputa al febrer al Romea; Belén Rueda es posa a la pell del mite sensual i perillós de Salomé al Teatre Goya al març, i Vicky Luengo portarà al Teatre Poliorama al maig Prima Facie, l'espectacle de Suzie Miller sobre la violència sexual amb què ha arrasat a Madrid. L'últim nom propi és el d'un autor viu i reconsagrat a casa nostra gràcies a La Perla 29, Wajdi Mouawad. Oriol Broggi i la companyia d'Incendis escenificaran el juny que ve el seu últim gran fresc, Tots ocells, una intrincada història que enllaça famílies de jueus i àrabs.
Un dels grans espectacles que marcaran l'any (però encara no té entrades a la venda, perquè s'estrenarà al setembre) és la nova producció del musical Mar i cel, amb què Dagoll Dagom tancarà definitivament 50 anys de trajectòria. El que sí que té entrades a la venda és el Festival Grec, on Dagoll Dagom farà una gala d'aniversari.
Autoria km 0
Si la dramatúrgia catalana ha començat l'any ocupant una dotzena de teatres, seguirà el mateix bon ritme. Aquest 2024 tornarà a ser l'any de Joan Yago, l'autor de La Calòrica, que a més de recuperar amb la seva companyia Fairfly a l'Espai Texas al febrer, al març estrenarà al TNC Entrevistes breus amb dones excepcionals, cinc històries de ficció que li permeten aprofundir en la deriva (nefasta) del món, i a final de temporada, a la Sala Flyhard, oferirà Breu introducció al western, que dirigirà Llàtzer Garcia. Jordi Casanovas també tindrà dues obres en cartell a l'abril: la comèdia Conspiranoia, escrita amb Marc Angelet, i en la qual dirigeix el tàndem televisiu d'Eduard Farelo i Àurea Màrquez, i una obra documental sobre el cas de la Manada, Jauría, que arriba al Romea anys després d'estrenar-se a Madrid amb el mateix director, Miguel del Arco, però un nou repartiment de primera: Ángela Cervantes, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas. És curiós perquè li passarà el mateix a Pau Carrió, que a més de Macbeth li coincideix en dates un espectacle que dirigeix a La Villarroel, Elling, una comèdia d'Ingvar Ambjørnsen sobre l'amistat de dos personatges especials que es coneixen en un centre psiquiàtric, interpretats per David Verdaguer i Albert Prat.
Més autors catalans imperdibles. Victoria Szpunberg aborda a L'imperatiu categòric, al Lliure de Gràcia al febrer, un tema de plena actualitat: és ètic el que passa amb el lloguer a Barcelona? Com ho podem combatre? Li prendrà el relleu Iván Morales, que adaptarà El día del Watusi de Francisco Casavella amb Enric Auquer passejant pels baixos fons de la Barcelona de finals del segle passat. I Pere Riera estrenarà a l'abril a la Sala Beckett una obra que havia quedat inèdita, Casa Calores, que tracta també del pas del temps, però al voltant d'una casa.
Apostes joves
L'aposta d'alguns teatres per rejovenir tant el públic com els creadors es fa notar (i és d'agrair). Les propostes més trencadores i amb un discurs estètic més original són l'espectacle De l'amistat del Col·lectiu Las Huecas, residents a la Sala Beckett; L'anorak, dels Íntims Produccions, una versió de Gógol sense paraules, i Baby no more, que és el salt del Col·lectiu VVAA al Teatre Nacional. Una opció més folk seria el nou espectacle de la colla de La Ludwig Band, que promet glops de surrealisme: Artemi, el cambrer abstemi, al maig a la Biblioteca de Catalunya. L'aposta de teatre de text més formal seria el nou espectacle de l'equip del superèxit juvenil A.K.A. (que, per cert, torna al Poliorama al març), que es titula Llegat i aborda una relació maternofilial amb Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello, al maig al Teatre Akadèmia. I l'últim, Jump, és el monòleg en què l'actor Marc Balaguer s'obre en canal per explicar com va patir l'èxit de Polseres vermelles, al febrer al Tantarantana.
Per la repesca
Per acabar, val la pena anotar-se els retorns d'èxits de l'any passat per no vessar-la i quedar-se altre cop sense entrades. La trena de Clara Segura torna al Goya, l'entranyable història d'amor L'illa deserta de Marc Artigau a La Villarroel, la circense Travy de la família Pla Solina va a la Biblioteca de Catalunya, Pazzo torna a la Sala Versus Glòries i la imperdible Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig ho fa al Tantarantana. Àlex Rigola reestrena al seu nou teatre, Heartbreak Hotel, el Who is me. Pasolini, a més d'encarar la direcció d'un nou text, Lluna plena, d'Aki Shumazaki, sobre una parella que topa amb l'Alzheimer, interpretats per Andreu Benito i Lluïsa Castell. I El Maldà recupera l'obra documental Des de l'ull de l'huracà, una exhibició actoral de Laura Aubert, i també la hilarant Les dones sàvies. Per cert, que una operació similar a la d'aquesta comèdia històrica és la que faran al gener Ricard Farré i Arnau Puig amb El collar de la reina al Teatre Akadèmia, una farsa vodevilesca a mans de Marta Pérez i el mateix Puig emmarcada en la França de Maria Antonieta.
Londres - Nova York - Madrid
Si mirem les estrelles que brillaran a Londres ens enlluernarem. Per als amants dels mites vivents, Sir Ian McKellen, als 84 anys, interpretarà Falstaff en una nova versió d’Enric IV dirigit per Robert Icke (al Noel Coward Theatre). I per als amants de les sèries, el matrimoni de Sarah Jessica Parker i Matthew Broderick protagonitzaran la comèdia romàntica de Neil Simon Plaza suite (al Teatre Savoy); Dominic West (The wire, The Crown) es posarà en la pell del clàssic d’Arthur Miller Panorama des del pont (Theatre Royal Bath), i Sarah Snook (la Shiv de Succession) protagonitzarà el monòleg El retrat de Dorian Gray (Theatre Royal Haymarket). Parlant de Succession, Jeremy Strong (Kendall Roy a la sèrie) tornarà a Broadway després de 15 anys per protagonitzar Un enemic del poble, amb Michael Imperioli (The White Lotus) en versió d’Amy Herzog (al Circle in the Square Theatre); el mateix autor farà debutar Rachel McAdams al teatre novaiorquès amb la història de la mare soltera Mary Jane (al Samuel J. Friedman Theatre), i Steve Carell debutarà a Broadway amb un clàssic, L'oncle Vània (Lincoln Center Theater).
D’entre tota l’allau de musicals nous a Londres, destaca l’estrena de la versió japonesa d’El viatge de Chihiro, de l’Estudi Ghibli (London Coliseum); l’adaptació de l’exitosa pel·lícula El diable es vesteix de Prada amb música d’Elton John, i Ivo Van Hove dirigint el primer musical de Rufus Wainwright, basat en l’Opening night de John Cassavetes (Gielgud Theatre). I a Nova York causaran sensació el retorn de The wonderful wizard of Oz, The Wiz, el musical èpic de Shania Taub sobre les sufragistes i un clàssic com Cabaret amb una nova posada en escena que encapçala tot un Eddie Redmayne.
Un dels grans musicals dels últims temps a Broadway, The book of mormon, està triomfant al Teatro Caderón de Madrid. Cal dir que des de fa anys també hi tenen espai un bon grapat de produccions catalanes. Per exemple El padre, de Florian Zeller, interpretat per Josep Maria Pou al Teatro Bellas Artes, al qual Aitana Sánchez Gijón donarà la rèplica amb La madre al Teatro Pavón. David Trueba debutarà al teatre amb Los guapos, protagonitzada per Anna Alarcón al Centro Dramático Nacional. Al Matadero escenificaran El perro del teniente de Josep Maria Benet i Jornet amb direcció de Pilar Valenciano. També es podrà veure un nou text d’un dels grans dramaturgs de l’Estat, La colección, de Juan Mayorga, amb José Sacristán, al Teatro de la Abadía. I entre els internacionals val la pena buscar Milo Rau, la Needcompany i Wajdi Mouawad interpretant la tercera peça del cicle Domèstic que aquí no hem vist: Mère.