'Ca meva amb arbres', un documental per desxifrar Damià Huguet

PalmaNo hi ha excusa, enguany, per no descobrir la figura de Damià Huguet; o per no aprofundir-hi, en el cas d’aquelles persones que ja hi estiguin familiaritzades. Entre totes les activitats que la Fundació Mallorca Literària ha organitzat amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la seva mort, hi ha l’estrena del documental Ca meva amb arbres, escrit i dirigit per Miquel Àngel Raió i protagonitzat per Sebastià Alzamora, que també ha col·laborat en el guió. La pel·lícula es podrà veure el dissabte 17 de juliol a la Casa Llorenç Villalonga, a Binissalem, i també per IB3. La cita forma part de la programació de La Lluna en Vers. El muntatge està produït per Consuelo Films, la divisió cinematogràfica de la companyia l’Aviador. És la seva primera producció i ha rebut la col·laboració d’IB3 i de la Fundació Mallorca Literària. 

La idea del documental va sorgir de la família de Damià Huguet. Raió, que va rebre l’encàrrec, tenia clar que no volia una cinta que analitzàs l’obra del poeta, perquè “ja n’hi ha d’altres que ho han fet”, diu. Tampoc volia fer una cosa massa abstracta. Per això s’ha utilitzat un altre recurs narratiu: “Sebastià Alzamora interpreta un escriptor que investiga un altre escriptor, que és Damià Huguet. Ho fa anant a ca seva: entrant al seu despatx, mirant-ne l’agenda, obrint calaixos... “, explica el director. El documental, per tant, descobreix les diverses cares que tenia el poeta de Campos a través de les reflexions que en fa l’escriptor que l’investiga. “És una aproximació a la figura de Damià Huguet a partir d’algú que sap qui és, però que en vol saber més; també el vol donar a conèixer a la gent que el desconeix”, afegeix Alzamora. Segons ell, el personatge que interpreta considera que hi ha alguna cosa en la història d’Huguet que no encaixa: no era la mateixa persona als ulls de la seva gent més pròxima ni com a creador que s’expressa en la seva obra. 

El documental també adopta una mirada personal, la de Raió. “Hi surten totes les meves obsessions sobre el poeta, aquesta necessitat de comprendre un artista i la seva obra en un context i moment determinats”. S’hi veuen, en la història audiovisual, les màscares de l’artista per entendre, juntament amb l’espectador, qui era aquest ésser tan polièdric. 

La primera versió del guió va sorgir mentre Raió era a Madrid. Per perfeccionar-lo, només va comptar amb Alzamora. En el documental, hi surten només cinc testimonis de persones que varen conèixer l’artista, a més dels seus tres fills. “No és una història feta a partir de les veus dels intel·lectuals que sempre solen xerrar de Damià Huguet”, concreta el director. Així, en els 70 minuts que dura la pel·lícula, hi van apareixent algunes entrevistes, però són molt curtes: “No volíem fer un documental a l’ús. Hi ha moltes infiltracions videoartístiques, imatges molt plàstiques. Mentre el fèiem, un pensament constant que compartíem era que pensàvem que a Huguet li hauria agradat veure Ca meva amb arbres”, recorda Raió. Una de les entrevistes que s’ha recuperat és a Magdalena Ballester, la companya de vida del poeta. Així mateix, hi surt el professor de filosofia Montserrat Alcaraz:“La seva presència ajuda a equilibrar la part tràgica  del documental”, diu Raió. Assenyala, a més, que dues coses “importantíssimes” de l’audiovisual són la música, que firma Jaume Manresa, “molt lliure i particular”, i que està totalment filmat a Campos, “una declaració de resistència”. Sobre el color, clau per evocar la imatgeria del poeta, opina que recorda “les pel·lícules poloneses dels anys 70”. Com la vida d’Huguet, la cinta té components molt lluminosos i altres de foscos. I serveix per constatar, una vegada més, “que Mallorca és una terra ingrata amb la cultura, únicament dominada per l’obsessió econòmica i maltractada pel turisme mal entès”.